Un exconseller de Junts es fica ara amb Rafa Nadal per les seves paraules sobre feminisme
Recomana una cançó per criticar el que va dir Rafa Nadal sobre els salaris a l'esport i la igualtat d'oportunitats
Continua la ressaca mediàtica de l'entrevista que va donar Rafa Nadal a Ana Pastor. Hi va parlar de feminisme, salaris i igualtat d'oportunitats, cosa que significa polèmica assegurada. Ara, Jordi Puigneró fa acte de presència i critica el tennista.
Nadal i el feminisme
Rafa Nadal és un dels objectius habituals de l'esquerra i el catalanisme perquè no és ni d'esquerres ni catalanista. Per part seva, el tennista es limita a dir el que a ell li sembla que és de sentit comú i el que no. Ahir, per exemple, va dir a Ana Pastor que si ser feminista era la igualtat d'oportunitats, ell era feminista.
Ara bé, va deixar caure una cosa que pensen moltes persones: el discurs feminista intenta anar més enllà de la igualtat d'oportunitats. Per això, Nadal va dir que “jo no soc hipòcrita”. Una clara referència al fet que no dirà coses per quedar bé amb allò políticament correcte.
Sobre la polèmica dels baixos sous a l'esport femení, Nadal va dir que els sous estan relacionats amb la generació d'ingressos. És a dir, el que més genera, guanya més. “Si Serena Williams genera més que jo, vull que Serena guanyi més que jo”, va dir.
“Li falta un tobogan”
Deixant el tennista al marge, l'entrevista ha servit per a allò que serveixen aquestes coses avui dia: perquè cadascú opini. Alguns sectors han aplaudit l'esportista i d'altres han dit que es confirma (es confirmen) que Nadal és un reaccionari. Dels últims a incorporar-se a criticar Nadal hi ha l'exconseller de Junts, Jordi Puigneró:
Puigneró fa referència a una cançó, Toobogan, del grup valencià Zoo. És una cançó que, en resum, es burla de Rafa Nadal. Es refereix a la fortuna que ha amassat l'esportista i que en ella “manca un tobogan”. “Al pobre home, els diners no donen la felicitat”, diu la lletra. Finalment, Puigneró ha dit que ell “sempre ha estat de Roger Federer, l'autèntic gentlemen del tennis”. Política, música i esport: tot plegat.
Més notícies: