Persiana d’un local amb grafits de colors, pintats en blau i diversos adhesius grocs i blancs a la part superior, amb el rètol Helados Dellaostia parcialment cobert.
POLÍTICA

El processisme torna al passat i s'apunta una altra vegada a les petites batalles

El processisme sempre ha compensat la seva manca de resultats amb lluites culturals de poc abast

Davant la manca crònica d'una orientació política real, l'independentisme s'ha concentrat en les petites batalles. Gairebé sempre són conflictes anecdòtics relacionats amb temàtiques culturals i lingüístiques. L'últim exemple, que ha assolit fins i tot dimensió internacional, és el de la geladeria DellaOstia.

El negoci, fundat per un ciutadà argentí al barri de Gràcia, es va veure embolicat en una tempesta política després d'un desacord lingüístic amb la parella d'un regidor d'ERC. Un malentès per la paraula catalana “maduixa” va derivar en acusacions de discriminació, "feixisme" i catalanofòbia. En qüestió d'hores, figures de l'independentisme com Antonio Baños o Jordi Borràs van assenyalar públicament el local, que poc després va aparèixer amb pintades, cartells i una allau de ressenyes negatives a internet.

La polèmica, lluny de quedar-se en l'àmbit veïnal, va ser amplificada pels mateixos dirigents polítics. ERC va denunciar el cas davant la Generalitat com un exemple de “discriminació lingüística”, mentre sectors independentistes cridaven a no tornar a consumir a l'establiment. La geladeria va passar així de ser coneguda per la qualitat dels seus gelats a convertir-se en símbol de l'enèsima disputa cultural del procés.

Per si fos poca èpica, algunes figures nacionalistes eleven aquesta situació a revolta social. En una peça d'opinió, Jordi Subirana deia que "ha trigat a passar, però la revolta dels catalans en defensa de la seva llengua ha començat":

La contrareacció: més processisme

Com passa habitualment en aquest tipus d'episodis, la reacció independentista va portar una contrareacció des del bloc contrari. Partits com PP i Vox van aprofitar el cas per reclamar a l'Ajuntament protocols de protecció. Per la seva banda, i amb la ironia habitual, Alejandro Fernández comparava aquesta situació amb el Desembarcament de Normandia:

La controvèrsia va fer també un salt internacional. Diaris argentins com Clarín es van fer ressò del cas per la nacionalitat del propietari, mobilitzant la solidaritat de centenars de compatriotes. En qüestió de dies, un assumpte menor es va convertir en un xoc polític que va traspassar fronteres.

Processisme en hores baixes

Per a entitats com Òmnium o la Plataforma per la Llengua, l'episodi s'emmarca en la lluita contra el que qualifiquen de “catalanofòbia”. Tanmateix, la veritat és que aquest tipus de controvèrsies il·lustren l'estat actual de l'independentisme. Un moviment incapaç de fixar un rumb polític factible i refugiat en guerres culturals que gairebé no van més enllà del soroll mediàtic.

La crisi d'objectius, la fragmentació interna i la pèrdua de suport social han reduït el processisme a episodis com el de la geladeria de Gràcia. El que fa uns anys eren mobilitzacions massives avui es tradueix en campanyes de boicot i discussions sobre un gelat de maduixa 

➡️ Política

Més notícies: