Pressió fiscal, costos laborals i burocràcia: la missió impossible de ser autònom

La ministra d'Inclusió, Elma Saiz, va presentar recentment un balanç molt revelador sobre la cotització dels autònoms el 2023. Segons les dades, gairebé 800.000 autònoms van haver de pagar diferències a la Seguretat Social per haver cotitzat per sota dels seus ingressos reals. En total, es van revisar les quotes de més de 3,7 milions d'autònoms, emetent 4,2 milions de notificacions per ajustar les seves cotitzacions.

Aquest procés de “regularització” es va posar en marxa després del tancament de la campanya de l'IRPF. Amb la retòrica fiscal habitual, la ministra va destacar que aquest nou sistema busca un model “més just”, on les cotitzacions estiguin vinculades als ingressos reals. Com era d'esperar, els autònoms només veuen un altre maó fiscal que, en aquesta ocasió, s'intenta justificar pel seu propi bé:

En qualsevol cas, la pressió fiscal - destinada a finançar la insostenible situació de la Seguretat Social - és un dels molts problemes que tenen els autònoms. A tots els efectes, es tracta d'un sector maltractat que pateix per partida doble la cara negativa del nostre model econòmic.

Contractar un assalariat, un objectiu fora d'abast per a la majoria

Malgrat la seva importància per a l'economia espanyola, la majoria d'autònoms s'enfronten a barreres significatives per expandir la seva activitat. Segons un informe del Ministeri de Treball, el 85,6% dels autònoms no es poden permetre contractar empleats. Dels més de 3,4 milions d'autònoms registrats, només el 14,4% tenen almenys un treballador contractat.

A més, el 53% dels que ocupen altres només poden mantenir un assalariat, i només un 10,7% en té cinc o més. Aquesta dificultat per crear ocupació reflecteix els entrebancs burocràtics, el sistema de tributació i els elevats costos laborals. I és que són precisament els autònoms i petits empresaris els qui suporten l'augment dels costos laborals, com pot ser la pujada del SMI.

Si es mira amb perspectiva, la situació no ha millorat en l'últim any. De fet, els autònoms amb treballadors contractats van disminuir en gairebé 10.000 persones. A més, més de 269.000 autònoms depenen d'una situació de pluriactivitat per subsistir, combinant treball per compte propi i aliè.

El V Estudi Nacional de l'Autònom, realitzat per Infoautónomos i la Universitat de Granada, reflectia que un 60% dels autònoms tenen dificultats per conciliar la seva vida laboral i familiar. Així mateix, el 80% no es pot permetre més de 20 dies de vacances a l'any, i un alarmant 90% acaba donant-se de baixa per problemes econòmics.

Nous autònoms, una majoria estrangera

Una altra dada destacada del panorama actual és el perfil dels nous autònoms a Espanya. Segons l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA), el 96,5% dels nous emprenedors registrats des de 2021 són d'origen estranger. Entre març de 2021 i març de 2025, s'han donat d'alta més de 104.000 autònoms forans, davant de menys de 4.000 espanyols.

Aquest fenomen es dona a gairebé totes les comunitats autònomes. Al País Valencià, per exemple, s'han registrat més de 22.000 nous autònoms estrangers. Aquesta xifra supera amb escreix els poc més de 2.000 espanyols que van iniciar activitat en el mateix període. Només a Ceuta i Melilla s'ha registrat un descens en el nombre d'autònoms estrangers.

El model econòmic

Els autònoms estrangers han compensat la caiguda en sectors tradicionals com el comerç i l'agricultura. A més, han impulsat el creixement en àrees com la construcció, l'hostaleria i els serveis professionals. En concret, l'augment més significatiu s'observa en la construcció, amb gairebé 17.500 autònoms estrangers nous. Altres sectors amb pujades importants són les activitats científiques i tècniques, l'hostaleria i la informació i comunicació.

Aquesta és una altra manifestació dels profunds canvis que viu el mercat laboral espanyol, derivats de la demografia. Com és sabut, l'absoluta majoria del creixement de la força laboral d'Espanya es deu a la immigració. En aquest sentit, els autònoms no són una excepció, menys encara si es tenen en compte molts dels sectors poc productius en què operen.

Desafiaments de difícil solució

Els entrebancs burocràtics, la manca de suport efectiu de les polítiques públiques i la dificultat per contractar compliquen molt la tasca dels autònoms. Segons les dades, més del 97% dels autònoms considera que les polítiques actuals no donen suport adequadament als treballadors per compte propi. Això evidencia una bretxa important entre les necessitats reals d'aquest col·lectiu i les respostes governamentals.

Igual que passa entre les patronals empresarials, les associacions d'autònoms reclamen una major simplificació administrativa. A més, en el seu cas, demanen millores en el sistema de cotització (no pagar més, en essència) i mesures que incentivin la contractació. Però la veritat és que, amb la tensió de la Seguretat Social sobre el pressupost públic, el marge de millora fiscal per als autònoms és per ara una utopia.