El Polònia de Toni Soler més woke: Acusa milers de catalans de racistes

El programa d'humor rep crítiques per la seva orientació i parcialitat. Polònia fa un retrat del gir pragmàtic de Junts i aprofita per dir racistes milers de votants. D'altra banda, assenyala el que és obvi: que Junts es dirigeix a ser una altra vegada Convergència.

Som racistes?

“Sé que és incòmode vincular delinqüència i immigració, però les dades no enganyen”, diu el personatge de Puigdemont. Tot seguit mostra les dades, però no les que s'espera l'espectador: AC ha doblat en vots Junts a Ripoll. O el que és el mateix: que tot el que fa Junts respon a criteris electorals.

A partir d'aquí, Puigdemont, Borràs i Turull tenen un debat del qual ja saben el final. I és aleshores quan apareix l'acusació de racisme a molts catalans. “Voler captar el vot dels racistes no ens converteix a nosaltres en racistes?”, pregunta Turull. “No, evidentment que no!”, diuen els altres dos intentant autoconvèncer-se.

Aleshores apareix Jordi Pujol per la porta: estava veient el programa, diu, i no sabia si parlàveu de mi. Una clara al·lusió a la ironia que els criminals també són catalans i de les altes esferes.

Junts, en definitiva, esdevé un partit racista perquè alguns votants catalans són racistes. Aquesta és la idea. TV3 continua així la seva deriva woke, cada cop més evident.

“Segon punt del dia”

Un cop resolt el tema de fer-li la competència a Orriols, han de discutir l'estratègia que seguiran a Madrid. L'objectiu és simple: fer-se els duros per esgarrapar concessions del Gobierno. I mentre Puigdemont explica això es converteix per art de màgia en Artur Mas.

Després, Borràs es convertirà en Duran i Lledia i Turull en Turull, que ja venia pragmàtic de casa. També hi ha lloc per riure's del canvi de semblar del votant típic de Junts. Es mostra dos votants que també per art de màgia passen de portar estelades a satisfer-se amb l'amnistia i queixar-se dels MENA.

I per acabar, el personatge de Pujol dona la brotxada final. “Esteu parlant de Convergència?”, pregunta entrant una altra vegada per la porta. A allò que les antigues figures de Convergència responen amb un enèrgic “no, home, no”.