e-Notícies Pol Izquierdo, periodista de TV3, assenyala la seva cap: 'S'ha acabat'
Pol Izquierdo trenca el silenci i deixa un missatge molt clar
La tempesta que travessa TV3 en els últims dies no només ve de fora. També des de dins del mateix canal han començat a sentir-se veus que, per la seva contundència, sacsegen els fonaments de la televisió pública catalana. Una d'elles és la de Pol Izquierdo, periodista i treballador de la casa, que aquest diumenge va publicar una reflexió amarga i directa. La seva conclusió és demolidora: “TV3 s'ha acabat per la nostra desídia”.
Les paraules no van ser pronunciades en un plató ni en una roda de premsa. Van sorgir d'una conversa privada entre companys de llarga trajectòria a la cadena. Segons va explicar ell mateix a les xarxes socials, després d'aquella xerrada íntima, el diagnòstic va ser clar.
TV3, en el punt de mira | Europa Press
El procés de degradació de TV3 és responsabilitat de qui en forma part. Una autocrítica que no deixa marge a interpretacions suaus.
Pol Izquierdo no es mossega la llengua
Izquierdo parla de por. Por a discrepar, a alçar la veu, a enfrontar-se a les decisions d'una direcció que descriu com a autoritària. Assegura que la presidència actual, sota Rosa Romà, ha imposat una manera de liderar que ofega el pensament crític. I que aquesta cultura del silenci ha contribuït al fet que la programació actual estigui per sota del que hauria d'oferir una televisió amb tants recursos.
El periodista reconeix també que els treballadors s'han acomodat. Que el canvi els ha agafat més grans, sense energia ni voluntat de lluita. I que mentrestant, s'han anat contractant perfils que ell qualifica sense embuts: analfabets ben pagats. El resultat, segons la seva visió, és una televisió pobra en contingut, allunyada de l'excel·lència, i cada cop més irrellevant en el pla cultural i lingüístic.
Rosa Romà, assenyalada | Parlament
La seva reflexió arriba just el mateix dia de l'estrena de Bestial, el nou programa de Bibiana Ballbé, que ha estat rebut amb una allau de crítiques per part del públic. Les xarxes socials es van omplir de comentaris negatius. Es va parlar de soroll, de superficialitat, de manca de respecte pel català.
El programa va ser qualificat com “un insult”, “lamentable” i “buit”. Però el que Pol Izquierdo denuncia va molt més enllà d'un simple fracàs televisiu. Parla d'un procés d'erosió institucional que fa anys que està en marxa.
TV3, diu, ha perdut el seu paper i ja no representa el que representava. Ja no cuida la llengua com abans, no lidera amb criteri ni amb valentia. Assegura que s'ha convertit en una televisió de fira, sense ànima, però que encara conserva el lideratge en audiències. Un lideratge que, segons ell, es sosté sobre la rutina, no sobre el mèrit.
La gravetat del seu testimoni no rau només en el to: rau en la font, no és un espectador més. És algú que ha format part de l'engranatge, que ha viscut l'evolució del canal des de dins. I que ara, amb pesar, es reconeix vençut.
Les paraules de Pol Izquierdo ressonen com una crida d'atenció urgent. No només per a qui dirigeix, sinó per a qui encara creu que TV3 pot ser alguna cosa més que una marca. Perquè si la crítica ja ve des de les pròpies entranyes del sistema, el problema no és només en el que s'emet. És en el que s'ha deixat de defensar.
Més notícies: