
Cordó sanitari a Catalunya: crònica d’un fracàs anunciat
L'assetjament a Vox i Aliança Catalana només ha servit per disparar les seves expectatives electorals
El cordó sanitari és un vell concepte ideat per imposar vetos a determinats partits, per raons ideològiques o estratègiques. Però el que tradicionalment quedava cenyit als pactes, últimament s'ha estès a l'assetjament institucional. Els cordons s'han convertit en un instrument dels partits tradicionals per desactivar l'amenaça que representen els nous partits antiestablishment.
Catalunya, com en moltes altres coses, també ha estat capdavantera en això. L'experiment català ha demostrat que els cordons sanitaris només serveixen per mostrar les pròpies debilitats i enfortir l'adversari. Aquí, el fracàs ha estat encara més estrepitós.

La petició d'alcaldes de Junts a la direcció per trencar el cordó sanitari evidencia que la realitat ha acabat passant per sobre d'aquests partits. Aquestes formacions estan intentant fer un gir ideològic desesperat per intentar competir amb l'auge dels partits antiimmigració. Però ja és massa tard, i la seva obsessió per imposar un relat oficial al marge de la realitat els ha acabat perjudicant.
Crònica d'un fracàs anunciat
L'entrada de Vox al Parlament, el febrer de 2021, va portar PSC, ERC, Junts, CUP i Comuns a signar el primer Pacte Antifeixista. El seu objectiu era vetar qualsevol pacte amb aquest partit i obstaculitzar la seva activitat parlamentària. Aquests partits van reeditar el cordó sanitari el 2024, després de l'entrada d'Aliança Catalana al Parlament.
Tot i que aquests partits ja feia mesos que exercien l'assetjament al partit de Sílvia Orriols, des que va accedir a l'alcaldia de Ripoll el 2023. Ho van fer sobretot a través de la premsa pública i subvencionada. TV3 va dur a terme una campanya d'assetjament i enderroc contra Aliança Catalana, vetant els seus líders i fent reportatges on els estigmatitzaven com a racistes i d'ultradreta.
L'èxit fulgurant dels postulats d'Orriols va portar a un enduriment de l'assetjament mediàtic. Al gener, El Periódico, un dels mitjans més subvencionats de Catalunya, va desfermar una campanya institucional contra l'alcaldessa de Ripoll per l'empadronament.

L'altra trinxera del cordó sanitari ha estat al Parlament, on el president de la cambra, Josep Rull, ha exercit de censor dels dissidents. Ha tret la paraula i ha reprès diputats de Vox i Aliança. Però s'ha negat a sancionar diputats com David Cid i Agustí Colomines, que han anomenat “nazi” i “feixista” a Sílvia Orriols.
El cordó sanitari actua també utilitzant la seva majoria als òrgans de govern per vulnerar els drets parlamentaris de les formacions considerades com a indesitjables. L'assetjament polític es combina amb un intent obsessiu de controlar el relat públic. Els partits del pacte antifeixista s'erigeixen en jutges del bé i del mal, i decideixen allò de què es pot parlar i el que no.
Però en un moment de crisi com l'actual, i d'auge de les xarxes socials fora del control de l'establishment, la societat ja no s'ho empassa. La gent s'ha cansat del bonisme i la correcció política. Això ha portat al fracàs estrepitós del cordó sanitari. Els seus integrants s'enfonsen, i alguns com Junts comencen a plantejar-se la necessitat de trencar.
Junts, l'esglaó més feble
Junts sempre ha estat l'esglaó més feble del cordó sanitari, per la contradicció ideològica que suposa estar al mateix front amb ERC, CUP o Comuns. En un moment de dretanització de l'electorat, el Pacte Antifeixista és una rèmora per a Junts. Això l'ha portat a trencar el cordó a la moció de censura de Ripoll i al Pacte Nacional del Padró.

A més, una nodrida representació d'alcaldes de Junts s'acosta més als postulats d'AC que als d'ERC, CUP o Comuns. Això ha evidenciat un distanciament de les bases respecte de la direcció. O el que és el mateix, la crua realitat del dia a dia als municipis, amb temes com la seguretat o la immigració, ha enfonsat el relat oficial.
Jordi Turull va evitar divendres passat pronunciar-se sobre la seva possible ruptura del cordó sanitari. Però sembla haver-se imposat la tesi, també a la direcció, que el cordó sanitari perjudica Junts i beneficia Orriols. La mateixa Sílvia Orriols va vaticinar dies enrere que és qüestió de temps veure com Junts trenca el cordó sanitari.
L'anunciat fracàs del cordó sanitari demostra que en la nova política ja no serveix la utilització del poder per controlar les masses. En l'era de la batalla cultural i l'auge de les xarxes socials, la censura acaba perjudicant el censor i beneficiant el censurat.
Més notícies: