La sentència de Toni Clapés al nou programa de TV3 de Bibiana Ballbé: «Ho veu?»

La televisió pública catalana viu dies agitats després de l'estrena de Bestial, el nou programa d'entrevistes conduït per Bibiana Ballbé. El que es presentava com un espectacle modern, atrevit i emocional ha provocat just el contrari del que pretenia: un rebuig frontal i generalitzat per part dels espectadors.

El primer capítol va generar una allau de reaccions a les xarxes socials. Des del primer minut, el to del programa —marcat pels crits, la música estrident i una conducció agitada— va descol·locar molts. Les crítiques van arribar d'arreu. Usuaris que esperaven una proposta amb contingut van trobar una cosa molt diferent.

Alguns van parlar de vergonya aliena. D'altres van confessar haver apagat el televisor abans dels deu minuts. Fins i tot hi va haver qui va ironitzar dient que era la millor ajuda per anar a dormir d'hora i començar la setmana amb energia.

El que més va molestar va ser la sensació de buit. No només en el fons, també en la forma. L'estètica aparentment moderna, el llenguatge improvisat i les preguntes de to frívol van acabar desconnectant una audiència acostumada a un mínim de coherència i respecte per la llengua.

Alguns comentaris lamentaven que es maltractés el català en horari de màxima audiència. Altres es preguntaven si algú havia revisat el contingut abans d'emetre'l. No van faltar comparacions amb programes d'entreteniment considerats banals o sense valor cultural.

Toni Clapés resumeix una sensació general

Però la crítica més demolidora va arribar des de dins del mateix món mediàtic català. Toni Clapés, una de les veus més respectades de la ràdio a Catalunya, va llançar una frase breu però contundent. "Rosa Romà veu 3cat?", va escriure a les xarxes, en al·lusió directa a Rosa Romà, presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Un dard enverinat amb només tres paraules. Una pregunta carregada d'ironia. Un missatge que, més que preguntar, acusava.

Clapés no necessita esplaiar-se i la seva frase resumeix el sentiment de molts. Qüestiona qui pren les decisions dins de la televisió pública. Vol saber si realment s'aproven aquests continguts des de la presidència. Si algú, amb responsabilitat real, ha vist el resultat abans de donar llum verda.

La crítica, tot i ser breu, va ser directa i pública, va servir per amplificar el debat. Perquè el problema no és només un programa que no agrada, és la sensació que alguna cosa s'ha trencat en el criteri editorial. Que s'aposta per fórmules buides, per noms coneguts, per estètica sense contingut, mentre es deixa de banda el rigor, la qualitat o la connexió real amb l'audiència.

L'estrena de Bestial ha deixat una empremta inesperada. No pel seu èxit, sinó per la seva capacitat de generar incomoditat. De fer visible un malestar que ja s'anava gestant.

Un programa que pretenia ser revolucionari ha acabat qüestionat des de dins i des de fora. I la pregunta, tot i ser simple, segueix a l'aire. Rosa Romà, presidenta de l'ens públic, ho veu?