L'abstencionisme indepe ja s'activa per a les eleccions del 9 de juny

L'abstencionisme independentista va fer la seva primera aparició, de manera espontània, a les eleccions municipals del 28 de maig, fa un any. El cansament dels independentistes amb els partits processistes i les seves bases va fer que molts catalans no anessin a votar, cosa que va repercutir en un descens d'ERC i Junts.

Allò va encoratjar els indignats, que van veure a les eleccions generals del 23-J la primera oportunitat per organitzar-se de debò i clavar un cop definitiu als partits. ERC va perdre en aquelles eleccions sis diputats i Junts un, i entre tots dos es van deixar més de 400.000 vots. En el cas de la CUP la desfeta va ser monumental, perquè van passar de 246.971 vots i 2 diputats a menys de 100.000 i sense representació.

L'abstencionisme ha tornat a castigar i de quina manera ERC, Junts i la CUP en els comicis autonòmics recents del 12 de maig. Esquerra va tornar a ser la gran perjudicada, però l'independentisme en general va patir el vot de càstig perdent per primera vegada en una dècada la majoria absoluta al Parlament.

L'abstencionisme neix del cansament de les bases independentistes amb els partits, sobretot ERC i Junts, i els seus líders. Sorgeix de la frustració per la derrota del Procés, de la qual culpen els partits i els seus dirigents per l'abandó de la via unilateral i la traïció al mandat de l'1-O. Cada nova decisió dels partits independentistes no fa més que carregar de raons l'abstencionisme indepe, que ja es mobilitza per a les properes eleccions al Parlament Europeu, el 9 de juny.

L'abstencionisme no s'atura

El periodista Sergi Maraña, un dels principals promotors de l'abstencionisme, ha tornat a demanar l'abstenció a través d'un llarg missatge a la plataforma X. Afirma que “hi ha molts motius” per no anar a votar a les eleccions europees, com “el menyspreu a la llengua i la cultura catalanes”.

Maraña assegura que la UE “no ens ha ajudat mai ni ho farà en un futur, en un suposat nou camí cap a una Catalunya independent”. De fet, apunta que el millor per a Catalunya seria anar-se'n de la UE, i que “hi ha alternatives millors”.

Però, a més, posa l'accent en la incapacitat dels partits processistes de denunciar l'actitud de la UE en lloc de plantar-los cara i negar-se a participar en aquest joc. La raó no és una altra, segons la seva opinió, que “el benefici econòmic que obtenen”. És a dir, “una vegada més posen per davant els interessos de partit que la dignitat de la gent que diuen voler representar”.

Dades sobre la taula

Sergi Maraña aporta també dades, segons les quals els partits processistes reben 1,08 euros per cada vot i 32.508 euros per cada escó. Els diputats perceben 10.000 euros al mes, més 5.000 per a despeses, a més de cotxes oficials i altres privilegis. “Això només evidencia la distància cada vegada més gran entre els polítics i la resta dels mortals”, afirma. Això en la seva opinió és encara més greu a Catalunya, on “hem viscut el procés d'independència més gran a Europa dels últims anys, frustrat per Espanya i els partits processistes, i un menyspreu sistemàtic que res no ha importat a la UE”.

Per tot això, conclou que no cal anar a votar perquè la UE “no respecta la nostra economia, ni el català, ni ens han donat suport quan a Espanya cridaven per ells”. En un al·legat final, diu que "si no ens fem respectar i no els donem un toc d´atenció, no ens respectaran mai, perquè ja no ho fan".

Una tendència a l'alça

L'abstencionisme indepè lluny d'aturar-se no ha fet més que augmentar, i creuen que cada cop hi ha més raons que justifiquen la seva posició. Això es pot veure, per exemple, als comentaris indignats a les xarxes socials amb cada nova decisió d'ERC i Junts. Sense anar més lluny, després de conèixer l'últim no d'Europa a l'oficialitat del català, les xarxes van esclatar assenyalant l'engany de Junts i demanant novament l'abstenció el 9 de juny.

L'abstencionisme promet així infligir una nova derrota al processisme, que es juga molt més del que sembla en aquestes eleccions. Un daltabaix aprofundiria encara més en la crisi interna oberta al si d'Esquerra, i comprometria l'estratègia internacional de Junts i Carles Puigdemont.