Menys pisos i més cars: els efectes a Catalunya de la llei que regula el lloguer

Ahir, l'Idealista portava les dades sobre el primer impacte del control del lloguer a Catalunya. Unes dades que, per a moltes persones, més que una profecia, eren una evidència. Els advertiments es van acumular des del sector immobiliari, grups polítics i centres acadèmics. Tots coincidien en això: és un problema d'oferta i de demanda.

Encara més, en tractar-se d'un problema d'oferta i no que algú tingui poder de mercat per adulterar els preus, una de les prediccions era que es reduiria l'oferta. La raó ja ha estat prou explicada. El propietari que no veu seguretat jurídica per llogar, treu el pis del mercat i, per tant, es redueix l'oferta.

No només això: segons ESADE, el precedent de la llei catalana de lloguers del 2021 mostra que la regulació dels preus beneficia els més rics. Els més pobres, en canvi, encara pateixen més l'augment dels preus. I és que, en reduir l'oferta, els habitatges de pitjor qualitat tendeixen a enganxar-se al sostre de preu establert per la llei.

Resultat avisat

Ahir, l'Idealista començava a quantificar aquest advertiment. Només en un mes, a tres de les quatre capitals catalanes l'oferta de lloguer ha baixat en xifres de dos dígits. Els resultats són: Lleida un 9%, Barcelona un 14%, Tarragona un 16% i Girona un 21%. Per províncies, Barcelona té el dubtós honor de ser la província que ho té més complicat amb una reducció del 14%.

De moment, aquesta notable reducció de l'oferta no ha tingut la traducció al preu. El mercat del lloguer segueix el seu rumb ascendent i els preus, per exemple, pugen un 4,6% a Barcelona al lloguer permanent. El portaveu d'Idealista, Francisco Iñareta, ha assenyalat que “aquestes dades posen de manifest que l'unànime consens dels experts no era erroni ni malintencionat”.

Així mateix, ha insistit al nucli del problema. “És innegable que l'origen del problema del lloguer a Espanya està a la poquíssima oferta disponible, per la qual cosa es fa imprescindible un canvi de rumb que reequilibri les relacions entre llogaters i propietaris, que assumeixi que els propietaris no són el problema sinó la solució a l'augment de l'oferta i l'ajustament dels preus”.

La Generalitat gairebé duplica les zones tensionades

Ahir també sabíem que la Generalitat ha afegit 131 municipis a la llista de zones tensionades. És una competència que la llei nacional atorga a les comunitats autònomes. Se sumen així 131 municipis als 140 que ja n'hi havia, cobrint el 90% de la població catalana.

Aquest anunci de la consellera Capella sembla tenir una aroma electoral atesa la imminència de les eleccions. I és que, a més a més dels resultats ja advertits de la llei, sorprèn que l'ampliació de municipis sigui tan alta.

Tenint en compte que han afegit 131 municipis a 140, de facto és com si haguessin aplicat la llei dues vegades o haguessin calculat amb un error de gairebé el 50% al principi. La consellera de Territori ha justificat aquesta ampliació dient que es deu als canvis del mercat durant els últims mesos, però la llei només fa un mes que està en vigor.