Pilar Rahola llança un dard enverinat al feminisme

La tertuliana i escriptora Pilar Rahola està lliurant una guerra sense descans contra l'esquerra woke a Catalunya. Una part d'aquesta lluita té a veure amb la condemna de l'opressió de la dona a la comunitat islàmica. La guerra al Pròxim Orient, entre Israel i Palestina, ha polaritzat encara més els camps entre l'esquerra propalestina i sectors proisralins que a Catalunya estan encapçalats per Pilar Rahola.

La tertuliana acaba de rebre el premi Defensor Global atorgat per l'associació Combat Antisemitism Movement. Ha estat en el marc de la Primera Cimera d'Influencers contra l'Antisemistisme “Veus per la Veritat”. Rahola ha aprofitat per llançar un dard enverinat al feminisme i la seva contradicció a Palestina.

La catalana ha acusat el feminisme de no haver-se posicionat davant de l'atemptat de Hamàs el 7 d'octubre i la seva agressió contra les dones jueves. "Ni el 'Me Too' ni el feminisme organitzat han estat a l'alçada", ha lamentat.

I ha sentenciat que "el feminisme que una vegada vam conèixer ja no existeix" i que "hem de rebutjar l'horror que l'ha reemplaçat i reclamar el feminisme per a les dones jueves".

La croada de Pilar Rahola

Pilar Rahola es troba en plena croada contra el bonisme de l'esquerra. Si fa uns dies va criticar a El Periódico la connivència de l'esquerra amb l'opressió de la dona sota el burca, ara aixeca la veu a El Nacional pel problema de la immigració i la inseguretat a Catalunya.

Rahola critica el “segrest” del debat de la delinqüència “pel relat políticament correcte” que “tendeix a negar la inseguretat, obsessionat a no assenyalar col·lectius marginals”. Lamenta que l'esquerra censuri el tema de la delinqüència i que "tampoc no es pugui parlar dels orígens dels delinqüents, encara que sovint aquesta informació és clau per entendre com es mouen els fluxos de màfies organitzades". Assenyala directament el Conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena.

Però a més aborda altres “problemes greus que afecten la convivència i la solidesa democràtica de la nostra societat”. Es refereix per exemple al “descontrol” migratori a Catalunya.

"Qualsevol que obri el meló immigratori rebrà la lletra escarlata que ho assenyalarà com a feixista. I així anem, amb el relat públic segrestat per quatre bonistes que no guanyen eleccions, però que imposen el silenci en determinats temes, considerats tabús per l'esquerra", ha sentenciat Rahola.

Contra l'islamisme radical

Pilar Rahola ataca novament l'islamisme radical, “còmodament instal·lat a Catalunya sense que ningú reaccioni davant de la bomba de temps que representa”. Adverteix que “som el territori amb més líders salafistes” i recorda que aquest corrent radical “perverteix la religió” per convertir-la en un “instrument de domini social”.

Novament, lamenta la connivència d'“un progressisme que, en el seu proteccionisme malaltís amb el món islàmic, acaba abraçant les idees més medievals i reaccionàries”. Davant temes com el burca, l'esquerra segons Rahola "ho considera un bé preat del multiculturalisme". I els que avisen del problema són titllats d'"extrema dreta, islamofòbia, xenofòbia, tots els ítems denigrants que alegrement utilitza l'esquerra per imposar el relat bonista".