Pilar Rahola puja el to contra el burca a Catalunya

Pilar Rahola va ser pionera a la denúncia de l'islamisme radical a Catalunya. Ja fa molts anys que la tertuliana adverteix sobre els perills de l'islam, especialment amb l'opressió de la dona. Això la porta a criticar l'ús del niqab i el burca pels carrers de Catalunya, cosa que cada cop és més freqüent a causa de la concentració d'immigració d'origen islàmic.

Fa uns dies va carregar contra l'ús del burca després d'haver vist diverses dones amb aquesta peça de roba pels carrers de Barcelona. “No és cultural, és opressió criminal”, va dir.

Ara torna a la càrrega amb dos nous missatges a les seves xarxes socials.

En un assegura haver vist una dona amb Burka en un local del carrer Enrique Granados, “fent malabars per prendre un gelat”. També diu haver vist una dona amb burca per la Rambla, i una altra en una botiga de roba. “La banalització del burca normalitza l'esclavatge, no és cultura ni religió, sinó odi a les dones, pura misogínia cultural”.

El mateix dia, publicava un segon tuit denunciant haver vist tres dones en burca en una hora. “La candidata de dones amb hijab és ingent”, advertia, “però el problema és el meu tuit, així anem”.

Pilar Rahola, contra la correcció política

Tan farta està de la situació, que ha utilitzat la seva columna a El Periódico per criticar-lo i atacar la correcció política.

A l'article explica com passejant per Barcelona el dia de la revetlla de Sant Joan va veure diverses dones tapades de dalt a baix. "En menys d´una hora de passeig, tres dones completament tapades sense possibilitat d´identificació, convertides en espectres tancats en una presó tèxtil". Les considera víctimes de “la misogínia islàmica”, completament anul·lades “per una ideologia que aprofita la religió per practicar un domini violent sobre les dones”.

Pilar Rahola es formula diverses preguntes. Com si cal normalitzar "que es vulnerin els drets de les dones esforçadament conquerits a favor d´un bonisme llastimós que confon la pluralitat amb la importació de lleis medievals". O si “hem de pervertir els drets civils de les democràcies liberals” i “callar davant aquest espectacle públic de misogínia emparat en una idea malaltissa del multiculturalisme”.

Atac a l'esquerra

Rahola carrega contra el wokisme i l'esquerra general per haver “segrestat” el debat i haver “silenciat” aquesta qüestió. "Si bé és un problema que afecta la solidesa democràtica de la nostra societat", afegeix, "hi ha una permanent negació del debat, afegida a la criminalització d'aquells que el volen obrir".

Un maniqueisme que, diu, és extensible a altres debats com el de la immigració i la delinqüència. "El progressisme impedeix una vegada i una altra que parlem de l'islam i dels reptes que ens planteja", es queixa Rahola, "i ataca tota veu crítica amb acusacions d'islamofòbia, extrema dreta i la resta de la parferànlia retòrica". Per això recorda que “els islamòfobs són aquells que esclavitzen les dones musulmanes i no els que denuncien la seva opressió”.

Finalment, adverteix dels tres perills de la negació del debat.

Un, que “l'extrema dreta li queda i el manipula”. Dos, que “el silenci alimenta la impunitat amb què actua el radicalisme islàmic”. I tres, que “abandona completament les dones musulmanes a desgràcia”.