Pere Aragonès no inquieta el PSOE i Carles Puigdemont cada cop menys

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, assegurava aquest dijous al Senat que l'amnistia només era un "punt de partida" per celebrar un referèndum. La seva intenció és que sigui acordat amb l'Estat, com a Escòcia, i es va mostrar segur que la consulta arribarà: “Catalunya votarà en referèndum, n'estic convençut”. El discurs de Pere Aragonès buscava fer calar aquest missatge en un context de negociació dels independentistes amb el PSOE. El president va voler aprofitar el guant que li va llançar el PP per acaparar focus i intentar una vegada més erigir-se com a interlocutor en competència amb Puigdemont.

El problema de fons és que el PSOE ja fa temps que dóna per segurs els vots d'Esquerra. Pedro Sánchez no dubta que els republicans donaran el sí a la investidura i que hi podran comptar durant el que duri la legislatura. No és que es fiï del tot, ja està acostumat que de tant en tant ERC prengui decisions estranyes, com el vot negatiu a la reforma laboral. Però, malgrat això, sap que mentre Aragonès depengui del PSC al Parlament, les proclames només són això: paroles, paroles, paroles .

Esquerra necessita marca perfil propi i reivindicar-se per contrarestar l'atenció mediàtica que rep Carles Puigdemont. La proposta del referèndum va en aquest sentit, en clau interna processista i en una batalla entre ERC i Junts que s'allarga des del 2010. Esquerra no sap què fer mentre Puigdemont rep cartes d'amor de Moncloa i ha decidit tornar a la dialèctica indepe. El que passa és que no té gaire credibilitat i més encara quan el mateix Aragonès assumeix que primer hi haurà amnistia i investidura i després ja veurem què passa.

Aquí hi ha la clau de tot. La política espanyola -la política en general- s'ha tornat curt terminista a més no poder. Sánchez assumeix que si aconsegueix la investidura, tota la resta ja vindrà després i no hi haurà majoria alternativa al Congrés. L'amnistia li servirà per sumar els vots a la investidura d'ERC, a qui no tem i deixa que llenci la idea del referèndum en públic sense preocupar-se gaire.

Aragonès no preocupa i Puigdemont cada cop menys

Des del 23 de juliol, els socialistes llançaven un missatge en privat: els vots d'Esquerra ja els tenien i haurien de suar per tenir els de Junts. El que passa és que Carles Puigdemont s'ha posat de cara més ràpid del que es pensava. Sembla que si Sánchez aconsegueix aprovar l'oficialitat del català a la Unió Europea i acorda l amb Junts una llei d'amnistia, tindrà els seus set vots.

Puigdemont ja ha assumit que no es tramitarà l'amnistia abans de la investidura perquè no hi ha temps. Del referèndum no hi haurà cap acord i malgrat això la intenció de Junts és continuar negociant. Pel que se sap, ara mateix és més a prop l'acord que noves eleccions. I no és estrany: les perspectives electorals són dolentes per als juntaires que fins i tot podrien deixar de ser necessaris per al PSOE. I el més important: Carles Puigdemont és a un pas de tornar a Catalunya, cosa que semblava impossible fa sis mesos.

Pedro Sánchez i el PSOE no donen gaire importància a les demandes de referèndum de Junts i ERC. Com a molt podrien pactar una consulta sobre un nou Estatut o una cosa semblant que permetés als indepes 'justificar-se' davant els seus votants. De moment, el pla a Moncloa marxa sobre el que estava previst.