Brindis al sol de Pere Aragonès

El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha acudit aquest dijous per comparèixer al Senat davant dels presidents de comunitats autònomes del PP. Els populars van presentar una moció sobre l'amnistia a la Comissió General de les Comunitats Autònomes i Aragonès va veure l'oportunitat de marcar perfil propi. La seva intervenció ha durat una mica menys de 10 minuts i no ha aportat res de nou: amnistia i referèndum, la seva recepta.

El discurs del President ha començat buscant el cos a cos contra el Partit Popular: “Si els importés Catalunya ens convocarien per parlar quan el Parlament aprova lleis sobre benestar i igualtat”. Aragonès, que no s'ha quedat a escoltar les rèpliques, ha centrat les seves paraules en dos conceptes: amnistia i referèndum. Assegura que la primera és "imprescindible per avançar en la resolució del conflicte polític", en un marc mental que fa temps que utilitza el processisme.

Aragonès, com els altres dirigents d'ERC i Junts, parlen de conflicte polític, de represaliats i perseguits “per exercir el dret a l'autodeterminació”. Un concepte potser victimista, que li serveix per presentar-se com a demòcrata i dialogant. L'amnistia, doncs, és lògica des del seu punt de vista. No només això, hauria de ser l'Estat qui demanés disculpes pel que ha passat des del 2014.

Això sí, el president de la Generalitat ha evitat parlar de l'u d'octubre, de la consulta del 2017. La seva recepta ara és una mica diferent: després de l'amnistia, toca un referèndum "acordat com el que es va fer a Escòcia". Una proposta impossible, que no té el suport ni de Sumar i que està condemnada a morir, en un brindis al sol per a la seva pròpia parròquia.

"Catalunya mira endavant i farà camí", ha dit Aragonès en una versió 2.0 de "ho tornarem a fer". El president dóna per fet que hi haurà referèndum d'autodeterminació, però ha evitat parlar de la independència. Cal suposar que, sabent que no hi haurà consulta, tampoc no cal detallar com seria la seva Catalunya independent. Alguna cosa s'ha après en comparació el 2017, quan les famoses estructures d'Estat van quedar en una idea abstracta.

El vull i no puc de Pere Aragonès

La presència al Senat del president de la Generalitat quedarà en una imatge, tres titulars i cinc minuts de glòria. El processisme torna a aprofitar una maniobra poc intel·ligent del PP per presentar el seu victimisme. Els populars segueixen, doncs, en la seva estratègia de mostrar poder territorial davant de Sánchez, però la política hauria de ser alguna cosa més que buscar titulars.

Mentrestant, Pedro Sánchez, a la seva. Aprovarà l'amnistia, tornarà a la Moncloa i després ja veurem com és capaç de governar amb els seus socis diversos. Res de nou a l'oficina.