L'entorn mediàtic salva Pere Aragonès

Pere Aragonès va intervenir aquest dijous al Senat per defensar l'amnistia i el referèndum. Va ser un nou capítol de l'etern 'procés' en què fa anys que està instal·lada la política catalana (i també l'espanyola, sobretot després dels resultats electorals del 23 de juliol). I és que el teatret vist ahir a la Cambra Alta no va ser més que una simple operació de cosmètica per intentar que el president del Govern no es vegi -tan- eclipsat per Carles Puigdemont.

Per a la majoria de catalans, la intervenció d'Aragonès va passar sense pena ni glòria. No va explicar res de nou, no va convèncer ningú que no estigués ja convençut, ni va servir per aconseguir res per a Catalunya. Un acte de gesticulació, sense més. “Anem allà on ens conviden”, va assegurar Esquerra.

Però si el principal objectiu era, en línies generals, marcar perfil davant el protagonisme que està agafant aquestes setmanes Carles Puigdemont, cal alguna cosa més que simplement intervenir al Senat. I aquí és quan entra en joc l'entorn mediàtic del processisme, sempre disposat a donar un cop de mà quan calgui.

“La maniobra de Pere Aragonès és tècnicament impecable”, afirmava a RAC1 una periodista de NacióDigital. "És un moviment que l'engrandeix", afegia. També José Antich se sumava a l'operació de salvar el soldat Aragonès. El director d'El Nacional va qualificar de "satisfactòria" la seva intervenció i de "bo" i "apropiat" discurs del president del Govern.

Tot i els esforços de donar per bona la participació de Pere Aragonès al Senat, la realitat política torna al mateix escenari. Amb PSOE i Junts buscant la fórmula per pactar sense que les respectives bases se'ls tirin a sobre. I una ERC que segueix sospirant perquè els equilibris parlamentaris els permetin continuar governant a Catalunya, tot i tenir minoria al Parlament.