Els partidaris de més seguretat i menys immigració freguen els 40 escons a Catalunya

El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat va publicar dijous passat 27 de març la nova enquesta sobre la intenció de vot a Catalunya. El més comentat ha estat l'enfonsament de Junts en paral·lel al creixement exponencial d'Aliança Catalana. Però hi ha una altra lectura que s'està comentant menys, malgrat ser també molt cridanera.

El baròmetre mostra una consolidació de la coalició de govern (PSC, ERC i Comuns). Res de sorprenent, tenint en compte el biaix del CEO. Salvador Illa va posar al capdavant de l'organisme a Joan Rodríguez Teruel, exregidor socialista i exassessor dels governs de Pasqual Maragall i José Montilla.

Més sorprenents són els resultats que atorga a PP, Vox i Aliança Catalana. La part alta de la forquilla dona al PP fins a 16 diputats, 12 a Vox i 10 a Aliança Catalana. Els tres partits que defensen sense complexos més seguretat i menys immigració podrien assolir els 38 diputats si ens refiem d'aquest sondeig.

El cordó sanitari es dilueix

La primera lectura és que el cordó sanitari de PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP no només no funciona sinó que té l'efecte contrari. La funció del cordó sanitari és impedir l'acció legislativa a aquests partits. Però en fer-ho evidencien que estan perdent el control del relat i per això volen imposar-lo per la força.

PP, Vox i AC tampoc tenen el pes suficient per condicionar l'acció legislativa, així que el cordó sanitari és en aquest cas inútil. Però sí que poden presentar mocions i intentar crear un estat d'opinió, i això és el que estan aconseguint. En aquest sentit, el cordó sanitari amplifica l'altaveu d'aquests partits en lloc d'ensordir-lo.

L'altra lectura és que la seguretat i la immigració s'estan consolidant com la principal preocupació dels catalans. A les eleccions de 2021 PP i Vox sumaven 14 escons, i Aliança Catalana ni es presentava. Quatre anys després els tres partits junts sumen 28, i les enquestes els donen un creixement de 10 diputats més.

L'estratègia d'aquests partits

El seu creixement podria ser fins i tot més gran si tenim en compte el biaix d'aquesta enquesta elaborada per l'organisme dependent de la Generalitat. Si els partits de la dreta i la dreta radical s'acosten a la frontera dels 50 diputats, el tomb polític a Catalunya sí que seria una realitat. Encara que per a això, aquests partits han de superar també les seves pròpies dificultats.

En el cas de PP i Vox el seu principal hàndicap és la competència entre ells mateixos per un mateix espai que té una evident limitació. La dreta constitucionalista a Catalunya difícilment podrà trencar un sostre que a més és més baix per la dretanització del PSC. El PP tracta de centrar-se en la seguretat i l'ocupació, mentre que Vox se centra en la immigració i la islamització.

Ambdós tracten de competir sense fer-se mal i posant el focus en el desgast del PSC. Vox està duent a terme una clara estratègia de trepitjar el carrer, anant als barris més castigats per la saturació migratòria i la inseguretat. El PP intenta compaginar el seu discurs més contundent amb un perfil més institucional aprofitant el carisma del seu líder.

Aliança Catalana ho té més fàcil per créixer perquè no té una competència tan clara i el seu auge es nodreix de l'enfonsament del processisme. El seu principal hàndicap és l'aïllament que els impedeix ser decisius al Parlament. Però en canvi tenen l'altaveu de Ripoll, i saben que les pròximes municipals de 2027 seran clau per no estancar-se.

Han tocat sostre o seguiran creixent?

Amb els seus matisos, PP, Vox i AC coincideixen en la crítica a la degradació de Catalunya després dels successius governs processistes. Governs que han estat en mans de l'esquerra més woke, a la qual culpen d'aquesta degradació. Els seus programes posen el focus en la delinqüència, l'ocupació, l'infern fiscal, els mitjans públics i subvencionats, la immigració il·legal massiva i el col·lapse dels serveis públics.

El seu èxit inicial ha estat trencar el tabú sobre qüestions que fins fa poc estaven segrestades pel relat oficial imposat per l'esquerra. Encara que si no aconsegueixen créixer i s'estanquen es risc de morir en l'intent. L'onada d'indignació social a Catalunya sembla anar al seu favor, i les dades del CEO són una nova mostra que alguna cosa està canviant.

La pregunta és si PP i Vox seran capaços d'erosionar l'espai del PSC i créixer sense fer-se ombra l'un a l'altre. El temps dirà si efectivament l'espai de la dreta constitucional a Catalunya ha tocat sostre, o tenen marge per créixer. També si Aliança Catalana és capaç d'enfonsar definitivament el processisme, començant per arrabassar-li el poder local el 2027.