Oriol Junqueras afronta una setmana decisiva per a ERC amb l'amenaça de la ruptura

La militància d'ERC va elegir al desembre Oriol Junqueras com a president del partit, en la primera fase congressual. Aquest cap de setmana (15 i 16 de març), els republicans celebren la segona fase congressual. Serà tan o més important que l'elecció de la presidència, perquè es debatran i votaran les ponències que marcaran el rumb ideològic i estratègic del partit.

Oriol Junqueras va fer un pas fonamental en aconseguir la presidència, però ho va fer amb un marge molt ajustat. Ara afronta la segona fase congressual amb dos reptes crucials: imposar el seu model de partit, i evitar la ruptura.

Junqueras afronta aquesta nova etapa en la presidència amb l'ambició de convertir ERC en un partit no estrictament independentista. La tasca no és menor. Consisteix a eixamplar la base per l'esquerra, incorporant nous sectors que converteixin les polítiques socials en un mitjà per arribar a la independència i no al revés.

Risc evident d'escissió

Això l'enfronta evidentment als sectors independentistes del partit, molt crítics amb la deriva d'ERC en els últims anys. Dins d'aquests crítics hi ha el sector oficialista pròxim a Marta Rovira, partidaris de forçar un gir independentista des de dins. Però també hi ha els independentistes radicals que es veuen exclosos del partit i cada vegada més empesos a una escissió.

El risc d'una fuga de militants i votants és evident, i una realitat. Si bé és veritat que hi ha una frontera evident de votants entre Junts i Aliança Catalana, el transvasament de republicans a l'orriolisme tampoc és una raresa.

L'últim a fer el pas ha estat l'excandidat d'ERC a Amer, Eduard Àngel. Però anteriorment ho havien fet l'exportaveu a Olot, Jordi Coma, l'exalcalde d'Alpicat, Tamon Abad, o l'exalcaldessa de Castelló de Farfanya, Cristina Lafay. També l'exalcalde d'ERC a Les Borges Blanques, Miquel Àngel Estradé, ha mostrat la seva distància amb l'actual direcció i la seva proximitat a Aliança Catalana.

Això obre la porta a una escissió, i la tensió s'està evidenciant sobretot en algunes seccions locals. Recuperar la unitat és el principal repte d'Oriol Junqueras en aquesta fase decisiva del congrés refundacional, però no ho tindrà fàcil.

Congrés marcat per la fractura

Oriol Junqueras s'ha recolzat en Joan Tardà per imposar les tesis esquerranes en aquesta segona fase del congrés. Proposen per exemple l'exploració d'amples fronts amb Comuns i la CUP, per a cites electorals o fins i tot dins d'una mateixa formació. La gran ambició de Junqueras és reconvertir ERC en el nou partit laborista català.

Tant Nova Esquerra Nacional com Foc Nou han presentat esmenes a la totalitat del projecte d'Oriol Junqueras, i volen donar la batalla.

Els roviristes encapçalats per Xavier Godàs i Alba Camps formularan diverses esmenes a les ponències, però destaca sobretot una. Volen impulsar un canvi en els estatuts per evitar que Junqueras es perpetuï en la presidència. Militància Decidim vol posar el límit en 2040, mentre que Nova Esquerra Decidim vol limitar el seu mandat a 2029.

En canvi els d'Alfred Bosch se centren en l'estratègia amb una esmena a la totalitat del projecte junquerista. Davant el gir esquerrà proposen un gir independentista, amb un pla per aconseguir la República Catalana el 2030. Tant Nova Esquerra Nacional com Foc Nou intentaran formalitzar les corrents internes dins del partit.