Marta Rovira desapareix a tres setmanes del congrés d'ERC

Marta Rovira i Oriol Junqueras segueixen amb la seva pugna pel control d'ERC . Però tres setmanes després del congrés nacional l'exsecretària general ha desaparegut de la primera línia mentre que Oriol Junqueras s'ha fet fort en el seu lideratge. Una sensació recorre aquests dies les casernes republicanes: Junqueras és el gran favorit per imposar-se al congrés del novembre, i podria fer-ho per golejada.

A hores d'ara sembla evident que l'estratègia de Marta Rovira no funciona. L'exsecretària general del partit ha comès diversos errors. Un, creure que la guerra oberta amb Junqueras seria suficient per enfonsar l'expresident. Un altre, renunciar al cos a cos, primer triant com a candidat a un desconegut (Xavier Godàs) i després desapareixent a la recta final de la campanya.

Marta Rovira va clavar el seu últim cop a Oriol Junqueras el dia que va presentar la dimissió, en una conferència de dues hores, el 14 de novembre passat. Des de llavors, roviristes i junqueristes van enterrar la destral de guerra, i Rovira va desaparèixer de l'escena pública per cedir tot el protagonisme als líders de la seva candidatura (Nova Esquerra Nacional). Aquesta calma beneficia sobretot Oriol Junqueras, que amb les aigües tranquil·les s'està dedicant a recórrer el territori i eixamplar la base de la candidatura.

Junqueras posa rumb a la presidència d'ERC

Els recents suports de les dues faccions enfrontades a la federació local de Barcelona a Oriol Junqueras mostra fins a quin punt està aconseguint unir la militància sota el seu projecte . Només cal passejar-se pels actes electorals de les candidatures per veure la diferència. Els actes de Militància Decidim estan plens de militants en comparació dels de Xavier Godàs i els de les dues candidatures alternatives (Foc Nou i Recuperem ERC).

La sensació que Oriol Junqueras no té un rival a la seva altura a les altres candidatures té a veure també amb la renúncia de Marta Rovira a liderar la seva llista. Com passa amb Junqueras, malgrat la pèrdua de prestigi i credibilitat de Marta Rovira entre les bases independentistes, aquesta segueix sent molt respectada per amplis sectors del partit.

L'execretaria general d'ERC va pensar que era millor presentar una candidatura sense grans lideratges per reforçar el missatge de renovació. Però Junqueras no sols ha aconseguit el múscul de la militància, sinó que també ha aconseguit que cali la idea que la seva és una candidatura contra l'establishment. Això ha desactivat l'estratègia de Rovira, que ara competeix des de l'ombra amb candidat poc atractiu i davant d'un Junqueras que torna a guanyar popularitat cada dia que passa.

La fi de Marta Rovira?

La seva figura s'ha engrandit encara més després de l'elecció de Carles Puigdemont com a president de Junts i l'anunci d'una nova etapa al partit. Una etapa que crida la unitat de l'independentisme sota l'ègida de Puigdemont i que, per tant, amenaça l'espai d'ERC. Davant d'això, molts militants comencen a dubtar d'un candidat com Godàs, que ni tan sols ha aclarit si seria candidat a la Generalitat, i s'inclinen per un fort lideratge com el d'Oriol Junqueras tot i que no convergeixen amb la seva estratègia.

Totes aquestes consideracions fan pensar en un canvi de tornada a la carrera per liderar ERC. Els roviristes partien amb avantatge després de mostrar el suport de pesos pesants i figures històriques del partit, però els junqueristes han aconseguit revertir la situació amb menys soroll mediàtic i més presència a les assemblees territorials. La victòria de Junqueras sembla ara tan clar, que fins i tot els crítics es comencen a plantejar la possibilitat d'integrar-se en una candidatura unitària per obtenir un espai al nou organigrama.

Junqueras ha promès que no hi haurà purgues si guanya el congrés i que apostarà per la unitat en un partit on "no sobra ningú", però costa de veure'l compartint el seu poder amb Rovira després de tot el que ha passat. El que és clar és que si Xavier Godàs no aconsegueix imposar-se, el silenci autoimposat per Marta Rovira aquests dies es podria convertir en la fi definitiva de la seva trajectòria política.