'Hi ha nenes a les quals obliguen a casar-se': la realitat del multiculturalisme al Raval

Algunes formacions polítiques a Catalunya fa temps que denuncien que l'islam és incompatible amb els valors occidentals. Adverteixen així mateix dels perills de fomentar la immigració massiva, constatant el fracàs del model multicultural. La Generalitat ha multat els líders d'aquests partits per considerar que estan difonent missatges d'odi i discriminació.

Davant el relat que el poder polític i mediàtic s'entesta a seguir sostenint, hi ha la realitat. Aquesta es manifesta amb tota la seva cruesa en barris de les grans ciutats amb alts percentatges d'immigració islàmica. És el cas del Raval, a Barcelona.

Una agrupació d'educadors de lleure ha alçat la veu contra una realitat alarmant al Raval. Alerten que des de la pandèmia "s'ha intensificat el control de les famílies cap als nens i nenes, vulnerant els seus drets i llibertats".

A través d'un comunicat a X, adverteixen d'un "retrocés en la llibertat d'elecció" d'aquestes nenes, per exemple amb la roba que es posen. I avisen que "aquestes joves no poden gaudir de les mateixes oportunitats que els seus companys masculins en les activitats de lleure". Però a més, assenyalen de manera clara i contundent a "entitats religioses concretes" com a responsables d'aquest "control social".

Augmenten els matrimonis infantils

La plataforma Per Elles, autora del comunicat, ha demanat difusió als mitjans de comunicació així com a les institucions i a les organitzacions feministes. Betevé ha estat un dels mitjans que s'ha fet ressò de la problemàtica. Han parlat amb l'Associació Cultural de Dones Pakistaneses (Acesop), i el que han explicat convida a una seriosa reflexió.

Afirmem que al Raval, al cor de Barcelona, "les nenes estan més controlades que mai" i que les aïllen socialment com a "pas previ" al matrimoni forçat. Els matrimonis infantils han augmentat a Europa de manera alarmant des de la pandèmia.

Aquesta i altres associacions culturals atribueixen clarament l'augment del control social a comunitats religioses tancades. Sobretot en orígens ètnics concrets com les comunitats pakistanesa i filipina, que a més són les més abundants al Raval.

En canvi, altres associacions culturals com Ibn Battuta o el Centre Islàmic Camí de la Pau neguen el problema. Parlen de casos aïllats i apel·len a la mediació com a via per solucionar-los. Una perspectiva que contrasta radicalment amb la denúncia efectuada pels educadors de lleure, les afirmacions dels quals resulten de les més inquietants.

No poden ni anar soles pel carrer

Segons aquests professionals les nenes abandonen les activitats socials i de lleure quan compleixen els 12 anys. En arribar a l'adolescència deixen d'anar a la piscina o de fer activitats extraescolars, i no van a les excursions o a les colònies.

Les famílies, influenciades per les entitats religioses de la seva comunitat, exerceixen un ferri control social sobre les seves filles. Els impedeixen anar soles pel carrer i les obliguen a vestir tapades per evitar mostrar el rostre. En els casos més extrems les aïllen socialment perquè no tinguin contacte amb els nois i preparar-les per al matrimoni forçat.

Quan aquestes noies decideixen rebel·lar-se s'enfronten a la marginació social, el rebuig familiar o fins i tot a l'amenaça física. Algunes són fins i tot objecte de maltractaments i tortures, i en el pitjor dels casos, d'assassinat.