Ocupació i delinqüència, el binomi que desmunta el relat bonista a Catalunya

La crisi de l'habitatge ha reobert el debat sobre l'okupació a Catalunya. L'esquerra prookupació defensa la legítima apropiació de la propietat privada davant l'abús i l'especulació dels bancs i grans tenidors. Per legitimar l'okupació argumenten que és un fenomen molt reduït, i que la majoria es produeixen en pisos buits per part de col·lectius vulnerables.

Davant d'aquest relat, que els mitjans han convertit en la veritat oficial, hi ha una realitat que prolifera als barris més degradats de les grans ciutats. Molts problemes d'inseguretat i incivisme tenen com a focus habitatges okupats. La gran quantitat de robatoris i baralles amb okupes implicats trenca el relat del bonisme segons el qual l'ocupació respon a problemes de vulnerabilitat.

Badalona, epicentre de l'okupació

Fa poc els veïns del barri de La Salut de Badalona van assistir a l'enèsima baralla entre els inquilins de dues ocupacions conflictives. Badalona és un dels epicentres de l'okupació a Catalunya. Els veïns viuen atemorits patint incivisme, crits, baralles, robatoris i festes a altes hores de la matinada.

A Badalona, com en molts altres llocs, s'afegeix el problema del tràfic de drogues. I és que moltes d'aquestes cases ocupades acaben funcionant com a narcopisos, base d'operacions de les màfies per a la compra i venda d'estupefaents.

Mataró ha revelat la gravetat del problema

El problema s'estén a altres ciutats catalanes afectades per aquest problema. Mataró és un bon exemple. La ciutat va ser literalment presa pels okupes fa uns dies, arran de la detenció d'un estranger que volia ocupar un habitatge.

Va ocórrer al barri de Cerdanyola, on la saturació migratòria i les ocupacions estan molt per sobre de la mitjana catalana. Els veïns, amenaçats pels propis okupes, fa anys que denuncien els problemes d'inseguretat i incivisme. Com en molts altres llocs de Catalunya, acaben anant-se'n del barri de tota la vida davant l'abandonament de les institucions.

Aquesta mateixa setmana s'ha conegut que els Mossos van detenir dos okupes de Mataró per un robatori amb violència a Vilafranca del Penedès. Una mostra més de l'estreta relació entre okupació i delinqüència que desmunta el relat de la vulnerabilitat.

Un altre succés va tenir lloc divendres passat a Terrassa, on uns okupes van protagonitzar una espectacular baralla amb pals i matxets. Igual que a La Salut o a Cerdanyola, els veïns de Torresana també fa temps que denuncien els problemes de seguretat que generen aquests okupes. El mateix passa a Lleida, L'Hospitalet, Figueres, Vic o Tarragona, per posar només alguns exemples.

Acabar amb l'okupació per reduir la delinqüència

Aquests okupes solen tenir alguna cosa en comú, i és que acumulen nombrosos antecedents per robatoris, baralles i agressions. Però la connivència dels poders catalans amb l'okupació ha afavorit espais d'impunitat que afavoreixen la multireincidència.

Si a això li sumem la proliferació de màfies i la multiplicació d'armes blanques i de foc als carrers, surt un còctel explosiu. Alguns partits i mitjans de comunicació s'entesten a maquillar les dades. Però els agents de policia a peu de carrer asseguren en privat que la situació de la seguretat a Catalunya ha empitjorat fins a límits inimaginables.

Davant d'això, cada vegada hi ha més persones que creuen que acabar amb l'okupació seria un gran pas per reduir la delinqüència. Molts alcaldes estan alçant la veu, demanant més controls en el padró i un canvi de lleis per actuar amb mà dura contra els okupes. A poc a poc s'imposa un enfocament més sensat de la gestió pública de la seguretat a Catalunya.