L'Oficina Antifrau torna a assenyalar la Generalitat per contractar irregularment

L'Oficina Antifrau resol que hi va haver irregularitats en la contractació d'un càrrec públic de la Generalitat. Es tracta del director de serveis territorials del Penedès, nomenat al seu dia per l'exconseller d'educació Cambray. Segons informació d'ElMón, no complia els requisits per al nomenament.

Nomenament irregular

Aquest assumpte dels serveis territorials de Penedès ve de lluny. Al seu dia, l'Oficina Antifrau va detectar irregularitats en un nomenament de l'exconseller Cambray. Els indicis van portar l'Oficina a una “actuació de recerca” que, com informa ElMón, ara s'ha resolt.

El Departament d'Educació va nomenar aquest càrrec justificant la urgència del nomenament. Aquesta és una de les situacions que permet a l'administració no seguir la llera habitual: urgència i provisionalitat. Però l'informe, en resum, diu que no ha quedat acreditada la urgència.

Per tant, el nomenament s'ha considerat irregular. "No s'ha pogut deduir cap mena de justificació d'urgència al nomenament", assenyala l'informe. D'altra banda, l'Oficina confirma la sospita que la persona designada per al càrrec no complia el requisit de ser funcionari de carrera.

Altres investigacions a la Generalitat

No és la primera vegada que l'Oficina Antifrau investiga diverses instàncies de la Generalitat. Fa dos mesos, l'Oficina va assenyalar una de les persones de confiança de Junqueras a Sant Vicent dels Horts . Pel que sembla, ERC va ocultar que el cap de policia de la localitat va ser condemnat per prevaricació.

Com va destapar Crònica Global, el cap de policia va ser nomenat sense publicitat ni concurrència i que, a més, estava condemnat. Va ser Maite Aymerich, persona de confiança de Junqueras, la que va rescatar el policia nomenant-lo subinspector encara que, de facto, fes de cap.

Així mateix, els diputats del Parlament també van estar a l'espiell de l'Oficina Antifrau . La polèmica va venir per la privilegiada prejubilació de què podien gaudir els parlamentaris. En essència, es permetia als diputats cobrar sense anar a treballar cinc anys abans de la seva jubilació, cosa que va provocar el rebuig social.