Una novel·la per explicar la realitat de 40 anys de presons a Catalunya

Els funcionaris de presons estan d'actualitat, i no precisament per bones notícies. Agressions constants, tensions polítiques, desatenció governamental, insults en seu parlamentària i, el pitjor de tot, morts. En la memòria del sector encara perviu el trist record de Núria López, la cuinera que va ser assassinada per un intern.

Però, ara, els funcionaris també estaran d'actualitat cultural. Amb la publicació de la novel·la No digas a nadie en qué trabajas, el sector penitenciari ha trobat una altra manera de donar veu a una realitat que, com la de les presons, no és senzilla. L'obra la signa Albert Duchamp, cap d'unitat a la presó de Quatre Camins, i compta amb el pròleg de quatre periodistes de successos molt destacats: Carlos Quílez, Guillem Ramos-Salvat, Maika Navarro i Andrea Villòria.

Una novel·la amb vocació realista, no ideològica

La trama de la novel·la és enginyosa i allunyada dels estereotips. El protagonista, un home amb tendències polítiques anarquistes, es fica en el món penitenciari per ajudar un amic seu, anarquista també, que està pres. A partir d'aquí, el món de la presó envolta el protagonista amb una llista interminable d'anècdotes, vivències i reflexions.

La novel·la ve a celebrar els 40 anys del traspàs competencial de les presons a Catalunya. Ara bé, no es tracta d'una commemoració complaent i solemne, com sol ser habitual en aquests casos. Tot el contrari: la novel·la és irreverent, dura (com dur és aquest sector) i crítica. De fet, els mateixos funcionaris de presons no surten reflectits com els superherois que alguns dibuixen. Tot és real, encara que passat pel matís de la literatura.

D'aquesta manera, la història de la novel·la és en si mateixa un assaig sobre la tasca dels funcionaris. El seu gran objectiu és descriure la trajectòria d'aquests últims quaranta anys a través del més important que té la literatura: l'experiència humana dels personatges.

És una novel·la, en definitiva, per a qualsevol que vulgui acostar-se a un àmbit molt real i que no sol acaparar el favor de les càmeres. Encara més a Catalunya, allunyada de la realitat durant els últims deu anys. Això ho saben bé els funcionaris.