La nova guerra entre Podemos i Sumar que pot esquitxar Catalunya

Sumar i Podemos continuen amb el seu ball de seducció al revés, és a dir, un ball de destrucció. A més, les eleccions s'encadenen una darrere l'altra i el ball no para. Primer venen les gallegues, després les basques i les europees i tot té el seu efecte a Catalunya, la gran cita electoral.

Foc a discreció

Tot va començar quan Sumar es va voler menjar tota la fauna i flora que hi havia a l'esquerra del PSOE. Si no fos per Podemos ho hauria aconseguit. Però els morats se li han ennuegat i ningú sap com acabarà aquesta guerra a les successives eleccions. Primer ve Galícia.

La candidata de Sumar a Galícia, Marta Lois, ha fet una entrevista a El Mundo i ha continuat amb la guerra. Feminisme, polítiques laborals i ecologisme a part, Lois ha intentat reaccionar a la jugada que els ha fet Pablo Iglesias, que va ser demanar el vot per al BNG i dessagnar Sumar. El contraatac de Louis ha estat bàsicament llençar-se els trastos i fer com que Podemos no existeix: “no identifico aquests sectors”, ha dit. Ha acusat fins i tot de masclisme Pablo Iglesias.

En tot cas, això no és cap novetat. Ja van intentar anar junts a les europees i sembla que no serà el cas. I a Euskadi la situació no és gaire millor, de fet, és pitjor. Podemos s'ha quedat fora d'una aliança d'esquerres que ha organitzat Sumar i el més probable és que Podemos intenti torpedinar-la.

I després Catalunya

Tot això està regat amb les corresponents justificacions de cara a la galeria. Podemos acusa Sumar de ser una extensió del PSOE i de no ser una esquerra autèntica i Sumar diu que Podemos no treballa per a la gent. Recordem que Podemos va arribar a votar en contra d'un dels decrets socials del Gobierno per fer mal a Yolanda Díaz.

I a Catalunya la gent ja agafa lloc. Fa unes setmanes, Jéssica Albiach va sortir a dir a la premsa que el divorci entre Sumar i Podemos va ser “dur” i que el va viure “fatal”. D'altra banda, va dir que no té pinta que a Catalunya hi aniran tots sota el pal·li únic de la marca Sumar.

El més estrany seria que passés. Si abans, a les gallegues, basques i europees, ja s'han dit de tot, no sembla versemblant que de sobte, a Catalunya, es posin d'acord. Ara fan literalment tot el possible per trepitjar-se entre ells. I com hem explicat aquests dies, Catalunya és el punt d'inflexió de tota la legislatura. L'aspiradora de Yolanda Díaz, en fi, no dona per més.