Nou revés judicial a un processisme en hores baixes

El Tribunal Constitucional ha declarat nul·la i inconstitucional l'admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de declaració d'independència al Parlament. La proposició de llei, impulsada per entitats sobiranistes per forçar el Parlament a declarar unilateralment la independència, va ser acceptada el passat mes de febrer per la Mesa que presidia Anna Erra. El Tribunal Constitucional la va suspendre de manera cautelar, i ara resol la seva inconstitucionalitat desbaratant així els plans independentistes.

De fet, la ILP no va aixecar gaires passions entre un processisme dividit que aquesta vegada ni tan sols ha fet escarafalls amb la decisió dels tribunals. De fet, la proposició va ser admesa amb el vot favorable de Junts i la CUP, però ERC es va abstenir. A més, en aquell moment l'independentisme encara tenia la majoria de la cambra per aixecar la DUI si volia, de manera que aquesta iniciativa era contemplada més com un destorb que com una oportunitat.

La decisió que acaba de prendre el Tribunal Constitucional hauria generat una onada de crítiques i laments per part de l'independentisme fa uns anys. Però ara el processisme no té ni la unitat ni la força per gastar energies en batalles judicials i mediàtiques que no tenen recorregut. Tot això demostra que el processisme està en hores baixes, i que el desafiament a la legalitat ja només serveix per a la propaganda de l'independentisme radical cada cop més residual.

Un problema menys per a Junts i ERC

Ni Carles Puigdemont ni els principals líders processistes s'han fet ressò de la decisió del TC, que ha passat més aviat desapercebuda. Tampoc el president del Parlament, Josep Rull, que tenia la patata calenta a sobre de la taula i que ara es troba amb un problema menys. Més enllà dels discursos i les soflames, Junts i ERC demostren estar ara en altres coses com el joc polític a Madrid i a Catalunya i la rivalitat per hegemonitzar l'independentisme.

El processisme s'ha tornat a reactivar aquests dies amb dos fulls de ruta, un del Pacte Nacional per l'Estat Propi apadrinat per Carles Puigdemont i Carme Forcadell, i un altre de l'ANC. Totes dues aposten per la desobediència civil com a forma de confrontació a l'Estat. Tot i això, els partits processistes estan sostenint els governs socialistes que tant a Madrid com a Catalunya porten avança una "pacificació" de Catalunya per superar el procés i resoldre el conflicte català.

Només alguns terminals mediàtics afins a Puigdemont segueixen mantenint cert interès en batalles perdudes com la de la ILP, i només per sostenir el relat. L'independentisme ha perdut la confiança en els parits, cada cop més en reculada, i la força als carrers, amb una manifesta incapacitat de mobilització. Els fulls de ruta de l'entorn processista semblen més una declaració de bones intencions que no pas la voluntat real de reactivar un procés que ha quedat només per recordar dates simbòliques.

Els partits processistes tenen altres problemes

Josep Rull no ha dit res de la ILP però sí que ha criticat públicament el president de la Generalitat, Salvador Illa, per no reunir-se amb Puigdemont. Això confirma que ara mateix Junts no té més projecte que el de la resolució de la situació personal de Carles Puigdemont. ERC està pendent de resoldre la seva pròpia crisi interna, amb una guerra entre sectors que s'ha de resoldre al congrés de finals d'aquest mes. I la CUP continua intentant recompondre's per no desaparèixer del tot de les principals institucions.

El nou full de ruta dels partits processistes no passa per la declaració unilateral d'independència sinó per recuperar presència institucional amb la promesa d'un nou referèndum a llarg termini. L'independentisme radical aposta en canvi per la desobediència civil impulsada des del Parlament per provocar un nou polvorí que justifiqui la DUI. Mentre l'independentisme continua dividit ja la baixa, la legalitat continua operant per frenar iniciatives inconstitucionals com la ILP.