El processisme vol tornar al 2009

Si per alguna cosa s'ha caracteritzat el processisme és per la capacitat d'utilitzar l'aspiració independentista per a les seves lluites partidistes. Això els porta a seguir marejant la perdiu constantment, o com diu la dita catalana, “fer la puta i la ramoneta”. Durant el procés solien dir allò de “passar de pantalla”, i això és precisament el que està fent ara el processisme, però a la inversa, tornant a la casella de sortida.

L'entorn de Junts i les terminals mediàtiques han celebrat amb sorprenent efusivitat l'acceptació a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre la declaració de la independència. Si es recullen les firmes necessàries, la proposta haurà de ser debatuda i votada al ple del Parlament. L'independentisme radical ho veu com l'oportunitat per tornar a agitar la coctelera ara que el moviment està de capa caiguda.

Així ho ha expressat Vicent Partal a la seva editorial de Vilaweb, el mitjà afí a Waterloo i els seus quiosquets com l'ACN. “Pot significar una bolcada política i anímica per al país, com ho va ser anys enrere la consulta popular d'Arenys de Munt i el moviment que la va seguir”, escriu el director de Vilaweb. El més bo del cas és que ell mateix reconeix que si la ILP ha prosperat ara “potser sigui per raons electorals”.

De fet, hi ha una cosa molt cridanera i és que els partits independentistes ja tenen prou majoria al Parlament per aixecar una DUI. Què els impedeix aleshores aixecar la suspensió de la Declaració Unilateral d'Independència per fer-la efectiva, com va prometre Puigdemont des de l'exili? Per què tornar a Arenys de Munt, el 2009, i haver de començar una altra vegada de zero?

Tornar a 2009, la proposta del processisme

Arenys de Munt va ser la primera consulta municipal sobre la independència celebrada a Catalunya. Va ser el 2009, a partir d'una moció presentada per la CUP i aprovada per ERC i CiU a aquest municipi de deu mil habitants. Aquella consulta va motivar la celebració de més votacions a altres municipis, i l'independentisme ho considera l'inici de la mobilització popular que va acabar desencadenant el Procés.

Partal subratlla que la ILP ha estat acceptada gràcies als vots dels representants de la mesa de Junts i la CUP, i que ERC s'ha abstingut. I això és probablement el que hi ha darrere de tot, una nova guerra política entre Junts i ERC. Esquerra s'absté per no propiciar un debat que l'incomoda, i Junts vota a favor per marcar múscul quan ni tan sols no és capaç de les seves promeses sobre la DUI.

El director de Vilaweb confia que la gent faci seva aquesta proposta i “remoguin aquesta bassa d'oli en què alguns ens volen convertir”. El problema és que el moviment està desmobilitzat, i ho està en part perquè mentre la gent vol anar endavant els processistes il·lustrats els proposen anar enrere. Cap a Arenys de Munt, ni més ni menys, fins al 2009, com si hi hagués energia i paciència suficient com suportar novament la llarga dècada d'això que van anomenar Procés.

Junts, o el processisme en estat pur

Tot aquest soroll al voltant d'una ILP beneficia sobretot Junts, que pot treure pit en plena campanya de declivi de Puigdemont i la seva tropa. Però la finalitat última de la ILP no és debatre la independència al Parlament, sinó obligar els partits a fer efectiva la DUI. Una DUI que Junts no vol aixecar perquè ha renunciat a la unilateralitat per explorar el referèndum pactat.

És a dir, pura gesticulació, marejar la perdiu, tirar la pilota cap endavant, vendre motos, fer la puta i la ramoneta, processisme pur i dur. Llençar la moviola enrere i tornar a Arenys de Munt va precisament d'això. Si guanya deu, quinze anys més, perquè l'elit nacionalista, convergent o republicana, pugui continuar sobrevivint a l'ecosistema català.

I enmig de tot aquest esperpent, no ho oblidem, hi ha l'amnistia, que el processisme ven com el primer pas per celebrar un referèndum. També el gir de Junts cap a Convergència per tornar a ser el nacionalisme català que fa política a Madrid. Per descomptat, l'onada d'il·lusió d'Arenys de Munt el 2009 contrasta molt amb l'indignació actual de l'independentisme cap als partits processistes, inclòs Junts i el seu líder Puigdemont.