El nou cicle del PSOE que comença aquest diumenge

Res no és igual després d'unes eleccions, però la derrota sempre té conseqüències més greus. A Ferraz ho saben bé, i esperen amb calma tensa uns resultats que poden marcar un abans i un després. Tot i que ningú ho diu en veu alta, hi ha la sensació d'estar davant l'adéu definitiu de Pedro Sánchez.

Des de la convocatòria d'eleccions anticipades, el candidat a la reelecció ha intentat transmetre optimisme entre els seus.

Sánchez està acostumat a nedar a contracorrent, però aquesta vegada és diferent. La realitat és que al PSOE fa temps que domina el desànim i l'apatia. La distància entre els barons i el secretari general és cada vegada més gran, però no hi ha una alternativa clara i tots opten per callar.

El menyspreu de tots menys Salvador Illa a l'últim congrés extraordinari ja va evidenciar la solitud del líder. Diuen que va avançar les eleccions precisament per evitar el soroll de sabres dins del seu partit. Ara la seva única sortida és una victòria miraculosa o una derrota per la mínima.

Sánchez ha plantejat aquestes eleccions com un plebiscit al seu lideratge dins del partit i ha apostat al tot o res. Així que per bé o per mal, és evident que s'enfronta a hores decisives per a ell.

El PSOE busca nous líders

En el pitjor dels casos, una severa derrota donaria ales als barons que demanen un congrés imminent per iniciar la renovació. Seran dies difícils per al partit. El relleu de pesos pesants com García-Page, Javier Lambán i Ximo Puig, obre un procés complex enmig d'un buit de poder.

Al partit reconeixen veladament que les conseqüències d'aquesta renovació són del tot incertes. Per no haver-hi, ni tan sols hi ha una alternativa clara a Pedro Sánchez. Al partit tenen clar que el nou lideratge ha de recaure en una dona, i a les travesses hi ha María Jesús Montero, Pilar Alegría i Isabel Rodríguez.

També sonen opcions com la línia continuista de Salvador Illa o, encara que menys probable, el retorn de Susana Díaz. Tampoc es descarta que aparegui un candidat desconegut, com va passar amb Zapatero. En tot cas, el gran beneficiat serà Feijóo, que podrà governar amb una oposició transitant per una llarga travessia del desert.

Sánchez vol aferrar-se

La victòria del PSOE sembla descartada, i encara queda més lluny la possibilitat de reeditar una majoria d'esquerres. Davant d'això, una derrota per la mínima seria el mal menor. Com Felipe González el 1996, Sánchez podria seguir al capdavant del partit un temps més per pilotar la seva successió.

El candidat socialista té clar que si el PP i Vox no sumen no facilitarà la investidura de Feijóo. El bloqueig polític i la repetició d'eleccions el beneficien perquè seguiria com a president en funcions i guanyaria temps. Podria esperar a veure des de la seva posició de poder com la dreta es desgasta.

Totes les situacions són possibles, però totes, tard o d'hora, desemboquen en l'adéu de Sánchez. Els més pessimistes veuen una onada conservadora durant anys a Espanya, amb un PSOE sense líders i sense poder autonòmic. Els més optimistes veuen un PSOE renaixent des d'una oposició constructiva cap al PP i contra Vox.

Adéu al sanchisme

Si el futur de Pedro Sánchez després del 23-J continua sent una incògnita, en canvi el futur del sanchisme sembla sentenciat. Cada cop més veus internes coincideixen en la necessitat de donar un cop de porta definitiu a l'aventura amb els extrems. S'imposa la línia moderada que demana un acord d'estat amb el PP.

Mentre Pedro Sánchez estigui al poder, la coalició PP-PSOE està descartada. Però si Sánchez se'n va, és més probable que el partit faci un cop de volant al centre i intenti desafiar el tsunami conservador des d'una oposició útil. La idea seria aïllar Vox i pactar amb el PP els grans temes d'Estat.

Això permetria al PSOE guanyar temps per trobar un líder fort i presentar-se en uns comicis futurs com un partit d'Estat. A més, els seus exsocis com Sumar i ERC, ja sense poder, s'anirien desgastant cedint més espai al PSOE. Si alguna cosa queda clara és que Espanya pot estar a poques hores de dir adéu al sanchisme.