Un nou augment de les violacions a Catalunya enterboleix el descens de la criminalitat

Catalunya encadena el segon descens consecutiu de les xifres de criminalitat, segons l'estadística del Ministeri de l'Interior referent al segon trimestre de 2025. Entre abril i juny es van denunciar 207.567 delictes, per 214.837 en el mateix període de l'any passat. Això suposa un descens del 3,4%, tot i que alguns tipus continuen pujant.

És el cas de les agressions sexuals amb penetració, que s'han incrementat un 22% respecte al mateix període de l'any anterior. És un fet preocupant, tenint en compte que ja es va registrar un augment del 26% en el trimestre anterior. Ens trobem, doncs, davant d'un fenomen que s'està convertint en estructural.

Passa el mateix a Barcelona, on la criminalitat baixa un 5,8% però les violacions pugen un 22,5%. A Lleida, la criminalitat baixa un 1,7% però hi ha un 15% més d'agressions sexuals amb penetració. Algunes ciutats registren un augment més que preocupant, com Manresa (+28%) i Mataró (+30%), i sobretot Vic (+300%).

L'augment de les violacions a Catalunya

L'estadística reobre el debat sobre l'augment de la inseguretat a Catalunya, especialment per a les dones. Aquesta controvèrsia té diverses arestes, com la participació dels estrangers en les violacions. O el fracàs de les polítiques d'igualtat després del llegat de la consellera Tània Verge (ERC) i el seu feminisme “radical”.

Les dades mostren que Catalunya lidera l'augment generalitzat de violacions a tot l'Estat espanyol. A la comunitat catalana, les agressions sexuals s'han triplicat en els darrers quinze anys.

L'any passat es van denunciar 33,8 agressions sexuals per cada 100.000 habitants a tot Espanya. Catalunya va ser la comunitat amb la xifra més alta, amb 16,5 agressions sexuals per cada 100.000 habitants.

Segons el Ministeri de l'Interior, dels 24 empresonats per violació a Catalunya, 22 (un 91%) són d'origen estranger. Si ens fixem només en els detinguts i investigats, els estrangers representen un 44,5%. Són dades molt cridaneres tenint en compte que els estrangers són encara un tant per cent molt reduït de la població (al voltant del 8%).

Una part de l'opinió pública ho atribueix a l'augment de la immigració il·legal massiva, i l'entrada de cultures que menyspreen la dona. Aquesta interpretació és rebutjada per altres sectors, que esquiven el debat i consideren d'extrema dreta vincular inseguretat i immigració. 

Xifres de criminalitat: són creïbles?

Una altra qüestió és si les dades de criminalitat que ofereix el Ministeri de l'Interior són creïbles. El descens de les xifres acompanya el relat triomfal del Govern de Salvador Illa, que va prometre rebaixar la corba delinqüencial amb ambiciosos plans de xoc. Però alhora contrasta amb l'aparició diària d'apunyalaments, violacions, robatoris i baralles a les cròniques de successos i a les xarxes socials.

Hi ha, doncs, una distorsió entre el triomfalisme de les dades i la percepció de la inseguretat al carrer. A més, qui abans ignorava les xifres de l'augment de la criminalitat ara utilitza les dades per justificar que la inseguretat no existeix. 

La millora de les dades pot deure's, entre altres coses, a un descens de les denúncies davant d'un sistema impune que protegeix el delinqüent. Les víctimes de delictes cada cop denuncien menys perquè saben que no serveix de res. La multireincidència és el cas més dramàtic: denunciar no serveix de res perquè els delinqüents tornen a sortir al carrer al cap de poques hores.

També hi ha una distorsió entre l'optimisme transmès pels comandaments policials i el que diuen els agents que patrullen cada dia. Segons aquests agents, la realitat als carrers és molt pitjor del que indiquen les xifres i el relat oficial.