Mor el Papa Francesc

El Vaticà ha anunciat aquest dilluns a primera hora la mort del Papa Francesc, als 88 anys, a la seva residència de la Casa Santa Marta. El pontífex mor onze anys després de la seva elecció, com a relleu de l'anterior Papa Benet XVI. Amb la seva mort acaba també un mandat de renovació ideològica a l'Església Catòlica, marcada per l'obertura i la reforma progressista.

Jorge Mario Bergoglio, argentí de naixement, va ser elegit com a 266è Papa de l'Església Catòlica el 13 de març de 2023. Va arribar al sant tron amb la voluntat d'obrir una nova etapa d'acostament de la institució als seus fidels. El seu mandat va estar marcat per la lluita contra els abusos sexuals dins de l'església, i un marcat to progressista que va contrastar amb l'anterior conservadorisme de Ratzinger.

Bergoglio provenia de la tradició jesuïta i va elegir Francesc com a nom papal per identificar-se amb l'austeritat de Sant Francesc d'Assís. Durant el seu mandat va intentar predicar la importància de valors com la solidaritat, la generositat i el despreniment. Va apostar per reformes profundes en l'estructura eclesiàstica, i també va introduir canvis en la litúrgia per acostar el cristianisme als seus fidels.

S'obre una lluita ideològica al Vaticà

En els últims temps, la seva salut havia experimentat un accelerat empitjorament. El Papa travessava greus problemes respiratoris, i en les últimes setmanes havia augmentat la preocupació pel seu estat de salut. Va necessitar respiració mecànica diverses vegades, i ell mateix havia demanat als fidels que resessin per ell.

Tanmateix, aquest diumenge va reaparèixer en la benedicció del urbi et orbi després de la Missa de Resurrecció. Va morir aquest matí a les 7:35.

La seva malaltia ha mantingut l'església catòlica en impasse durant diverses setmanes, però la seva mort obre el procés d'elecció del nou Papa. S'han considerat diversos noms, encara que no hi ha un candidat clarament favorit. L'elecció serà important perquè marcarà el continuïsme amb el tarannà progressista de Bergoglio o una ruptura, amb un nou gir conservador en la cúria papal.

Missatges de la classe política

Després de la seva mort han començat a succeir-se els missatges de condol de polítics espanyols i catalans. El President de la Generalitat, Salvador Illa, ha recordat el moment en què va conèixer el Papa Francesc. Va valorar les seves reflexions “en favor de la pau i els drets humans”, i la seva “lluita contra les desigualtats”.

També el president del Govern, Pedro Sánchez, ha lamentat la mort del pontífex, de qui ha remarcat el seu compromís "amb els més vulnerables". Alberto Núñez Feijóo ha destacat les seves "conviccions" a les quals s'ha mantingut fidel "fins a l'últim instant".