El processisme busca renéixer en les municipals de 2027, amb Aliança Catalana apretant

Les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 van marcar l'inici de la gran crisi que arrosseguen els partits processistes. Una crisi que va portar ERC i Junts a la fractura, i a sengles congressos nacionals per renovar direccions i estratègies. Un cop afermat el seu poder, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont es marquen les municipals de 2027 com a horitzó per renéixer.

Republicans i postconvergents tenen un important repte per davant. ERC es va endur la pitjor part, ja que va passar de primera a tercera força respecte a les municipals de 2019. Va perdre 300.000 vots i va passar de tenir 359 alcaldies a 329.

La sagnia va ser menor per a Junts, que també va perdre vots però no tants, i el seu problema van ser els pactes postelectorals. La catastròfica estratègia dirigida per Jordi Turull els va fer passar de 370 alcaldies a 329. Junts va perdre bona part del seu poder territorial, tant als ajuntaments com a les diputacions.

A més, les municipals de 2023 van il·luminar l'auge d'Aliança Catalana que ha fet més mal als partits processistes. ERC i Junts veuen les eleccions municipals de 2027 com a trampolí per a les catalanes de 2028. Seran importants també per guanyar múscul en plena recomposició dels espais polítics a Catalunya.

Créixer des del territori, l'estratègia de Junqueras

Oriol Junqueras es troba en plena batalla per culminar el control del partit a través de les organitzacions territorials. No està sent una tasca senzilla, atesa la divisió que regna entre els republicans. Junqueras ha hagut de negociar amb l'oposició interna a Girona, i ha vist aparèixer llistes alternatives a Barcelona i Tarragona.

Consolidar el seu poder serà el pas previ necessari per començar a preparar les eleccions de 2027. Junqueras va aconseguir ser reelegit gràcies a una candidatura basada en el múscul municipalista. La seva estratègia de reconstrucció parteix de la convicció que el partit ha de créixer des dels municipis com va fer en el seu moment la CUP.

Barcelona serà un feu fonamental per a les aspiracions d'ERC de tornar a ser protagonista en la política catalana. Per això han renunciat a entrar en el govern de Collboni, que hauria desgastat massa els republicans. ERC es disputarà a Manresa l'hegemonia amb Aliança Catalana, i vol recuperar impuls també a Tarragona i Lleida.

Durant aquests dos anys que queden per a les municipals, Junqueras posarà en marxa la seva estratègia de captació de nous militants. Vol construir el nou partit des de baix i eixamplar la base obrint les portes a sectors no independentistes.

Junts, amb un ull posat en Aliança Catalana

Les municipals de 2027 estaran marcades per l'enfrontament entre Junts i Aliança Catalana. Jordi Turull no vol cometre els mateixos errors que fa dos anys i ha convocat una convenció municipalista el pròxim deu de maig. Junts reunirà alcaldes, regidors i caps de llista per començar a preparar els comicis.

El camp de batalla entre els postconvergents i els identitaris seran les comarques d'interior, i en especial ciutats com Manresa o Vic. Els pactes postelectorals seran també molt importants, perquè una aliança Junts-AC podria desbancar l'esquerra. Ripoll, Manlleu, Girona, Olot o Lleida són altres places importants per als juntaires.

Així mateix, Junts vol ampliar la seva majoria en feus com Figueres, Martorell, Calella i Cabrera de Mar. Aquestes alcaldies han estat pioneres en el gir conservador de la formació en seguretat i immigració. La seva consolidació i extensió a altres territoris ajudarà Junts a neutralitzar l'amenaça d'Aliança Catalana de cara a la cursa cap a la Generalitat.

Junts també haurà de decidir el relleu de Xavier Trias a Barcelona i dissenyar l'estratègia per recuperar l'alcaldia a la capital. Lleida serà l'escenari perfecte per enfrontar-se amb el PSC, mentre que Puigdemont somia amb tornar a governar a Girona.