Les imatges que sacsegen Catalunya: un carrer de BCN convertit en un estat islàmic

Una de les conseqüències de la immigració massiva dorigen musulmà ha estat la islamització de Catalunya. En aquesta comunitat hi ha unes 617.500 persones d'origen islàmic, cosa que suposa al voltant del 8% de la població. La importació de les tradicions ancestrals en comunitats molt tancades ha contribuït a la formació de guetos en barris sencers de grans ciutats com la capital mateixa, Barcelona.

La comunitat xiïta a Barcelona celebra aquests dies l'Ashura, la commemoració del martiri de l'imam Husayn que és viscuda pels seguidors amb mostres de dol i processons. Un testimoniatge ha enregistrat i difós les impactants imatges d'aquesta manifestació de religió i fanatisme. Això ha obert novament el debat sobre la substitució cultural i els límits del multiculturalisme a Catalunya.

Un comentari a X resumeix les reaccions a aquest vídeo: “Això no té res de cultura catalana ni té a veure amb la multiculturalitat o amb els valors catalans i occidentals. És un acte de fanatisme islàmic, de reafirmació antioccidental i anticatalà totalment misogin”. Un altre compte dóna la “benvinguda a la nova Barcelona”, fent notar que “cada vegada és més difícil trobar-se amb un català”.

El vídeo ha estat comentat també per Pilar Rahola, que diu que "no és que no sigui cultura catalana o d'un altre lloc, és que no és civilització". A Twitter aclareixen també que el xiisme és “una escissió de l'islam ortodox” i que “no estiri res a veure amb Catalunya”.

Població pakistanesa a Catalunya

El xiisme és una branca minoritària de l'Islam que es reivindica com a successora diracta del profeta Mahoma. Segueixen els ensenyaments del cosí de Mahoma, Ali, en una versió més light de la interpretació tradicional de les escriptures islàmiques, el sunisme. Els sunnites representen un 90% de la població musulmana a tot el món i tenen el seu centre a Aràbia Saudita, mentre que el 10% dels musulmans són xiïtes i es concentren a l'Iran i al Pakistan.

Tot i que no de manera exclusiva, la comunitat xiïta a Barcelona està representada sobretot per població pakistanesa. Els pakistanesos són la tercera comunitat estrangera més nombrosa a Barcelona, i en barris com el Raval arriben al 20% de la població. La comunitat xiïta es va assentar als anys vuitanta amb un grup de libanesos i va créixer als noranta amb l'arribada dels pakistanesos.

El 1999 van obrir el seu primer centre de culte, la mesquita Al-Qaim, i des de llavors han anat important tradicions tan impactants com la de l'Ashura.

Substitució cultural?

La imatge d'un carrer de Barcelona convertit en un estat islàmic ha causat preocupació i indignació a molts catalans. Fa temps que amplis sectors socials denuncien la islamització creixent i l'amenaça de la substitució cultural que suposa la immigració massiva i descontrolada.

La importació de tradicions estrangeres, sobretot d'origen islàmic, contrasta amb l'abandó progressiu de les tradicions cristianes, catalanes i occidentals per part de les autoritats. A Catalunya, el Govern d'ERC va canviar el nom de Nadal pel Solstici d'Hivern i va ignorar la Pasqua i altres celebracions cristianes. Tot i això, sempre felicita el Ramadà i altres celebracions de la comunitat islàmica.