Menors estrangers no acompanyats allotjats a les naus del Tarajal són atesos per la Fundació Samu, a 5 de juny de 2021, a Ceuta
POLÍTICA

Catalunya tanca l'estiu amb l'arribada de gairebé 600 menes

L'estiu del 2024 té la tercera xifra d'arribades més alta de tota la sèrie històrica

Una de les derivades de l'augment de la pressió migratòria és l'arribada de menors no acompanyats. Els 'menes' s'han convertit en un veritable debat polític. Fins al punt que Vox va decidir trencar els governs autonòmics que tenia amb el PP per aquest tema.

En el cas de Catalunya, el repartiment de 'menes' també suposa un debat polític entre administracions. En aquest sentit, tots recordaran la negativa de Junts a acceptar el repartiment o l'exigència d'ERC de disposar de més finançament. Ara, aquest assumpte ho haurà de gestionar el nou Govern del PSC, que no ho tindrà fàcil.

Si acudim a les dades de Drets Socials, s'observa que als mesos de juny, juliol i agost, Catalunya va rebre 588 menors. Es tracta de la tercera xifra més alta de tota la història. Només la superen els anys 2019 (643 menors) i 2018 (1307 menors).

Una persona amb samarreta groga i pantalons grisos està dreta davant d'una porta de ferro entre dos pilars de pedra en un entorn arbrat.

Segons les dades que ofereix la Generalitat, Catalunya atén en aquests moments 6.807 menors. Però la veritat és que el 65,4% té més de 18 anys. El 34,6% restant sí que són menors d'edat reals, cosa que representa prop de 2.350 menors.

Encara hi ha interrogants

Amb aquestes xifres, Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més quantitat de 'menes'. Només el supera les Canàries, que és porta natural d'entrada. Aquest alt nombre de menors atesos a Catalunya respon, entre altres coses, a les particularitats assistencials de Catalunya.

La més destacada és que a Catalunya l'assistència als menors s'estén fins als 23 anys. Així mateix, cada menor percep una prestació mensual de 755,82 euros. A més d'aquests avantatges assistencials, Catalunya ja disposa d'una comunitat musulmana important i Barcelona presenta un fort atractiu.

Pel costat del finançament, també hi ha dubtes: l'única xifra de què disposem és aproximada. Segons l'anterior conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, la xifra pujava a 100 milions d'euros anuals. A partir d'aquí, no se sap gaire més del cert.

Un grup de joves asseguts en un banc a una plaça, amb edificis residencials de fons.

De fet, no se sap amb precisió ni el nombre exacte de menors que hi ha. El motiu per a aquest interrogant és que la Generalitat i el Ministeri de l'Interior donen xifres diferents. De fet, força diferents: segons Interior, Catalunya atén 952 menors menys dels que diu atendre.

Fa dues setmanes, Vox va presentar al Parlament una bateria de preguntes per conèixer amb precisió la situació assistencial de Catalunya. Amb el nou Govern del PSC, el que sembla clar és que hi haurà una marcada entesa amb el Govern central.

➡️ Política

Més notícies: