Per què els mitjans catalans només parlen d'habitatge i d'Israel

Aquesta setmana, en un sol matí, el portaveu del Sindicat d'Inquilines de Catalunya va visitar el plató de TV3 i Catalunya Ràdio. El tour coincideix amb la sobreexplotació mediàtica del tema de l'habitatge que s'està veient aquests dies a la premsa pública i subvencionada a Catalunya. L'altre tema omnipresent és la política internacional, que es reparteix entre l'interès per l'Orient Mitjà -en contra d'Israel- i les eleccions nord-americanes -en contra de Donald Trump .

A què obeeix aquest interès sobtat per l'habitatge i la política internacional? D'una banda, és innegable que es tracta de temes d'actualitat rabiosa. L'habitatge pels tràmits al Congrés dels Diputats i les manifestacions al carrer contra el Govern. La política internacional per l'enquistament de la guerra a Gaza i al Líban, i unes eleccions nord-americanes que poden canviar el rumb de la geopolítica.

D´altra banda, és evident que l´esquerra woke segueix marcant l´agenda mediàtica a Catalunya. I que la vivenda i la guerra a Gaza permeten imposar el seu relat ara que el context els és desfavorable, i amagar altres temes més incòmodes com la crisi migratòria i la inseguretat.

D'aquesta manera, es dóna la paradoxa que els partits que només tenen 29 diputats -si sumem ERC, CUP i Comuns- controlen el relat mediàtic a Catalunya. Tot plegat, gràcies als mitjans públics i subvencionats que segueixen al servei d'aquests partits.

Biaix ideològic als principals mitjans

Aquests mitjans, que aconsegueixen un ressò més gran gràcies a les generoses subvencions o al pressupost que reben de la Generalitat, solen tenir un clar biaix ideològic. No es tracta només de sobrerepresentar uns temes per amagar-ne d'altres, sinó també de donar veu a una part del conflicte per imposar un relat. Això es veu clarament amb el tema de l'habitatge, donant veu a plataformes com el Sindicat d'Inquilines i entitats socials vinculades al món de la CUP i els Comuns. També amb Israel, fent veu a periodistes i experts propalestins, i silenciant o minimitzant discursos de l'altre bàndol.

Temes que també són de rabiosa actualitat com la crisi migratòria o la inseguretat queden en canvi en un segon pla. I quan són tractats, posen l'accent a l'extrema dreta, el racisme i els discursos d'odi.

L'entramat mediàtic a Catalunya contravé els principis de pluralitat informativa, bàsica per al bon funcionament d'una societat democràtica. Això arriba a la seva màxima expressió amb la informació, on directament se censura o demonitza alguns partits polítics que molesten el poder o suposen una amenaça per a la seva supervivència.

L'esquerra ha perdut el relat

El revers d‟aquesta situació són les xarxes socials, que l‟esquerra demonitza perquè no les pot controlar. Plataformes com X han esdevingut un espai on denunciar la censura informativa dels mitjans catalans i mostrar la pluralitat d'opinions en temes que ja no són tabú.

Si les xarxes socials permeten prendre el pols de la societat amb més fidelitat que els mitjans a sou del poder, aleshores és clar que l'esquerra ha perdut el relat. Això explica alhora perquè segueixen imposant el seu relat als mitjans públics i subvencionats, parlant d'uns temes i no d'altres, i sempre amb una mateixa línia editorial.