Catalunya recupera el pols econòmic

Salvador Illa va assumir el mes d'agost passat la presidència de la Generalitat amb el repte de revertir la decadència de Catalunya aquests últims anys. A més d'obrir una nova etapa de “normalitat institucional”, en el primer debat de política general Illa va traçar les línies mestres del seu model econòmic. Una línia continuista en molts aspectes amb el govern anterior d'ERC, però alguns canvis per accelerar la recuperació econòmica.

Salvador Illa va anunciar “la tercera transformació de Catalunya” sota el seu mandat, sustentada en tres eixos –institucional, serveis públics i industrialització verda– i cinc prioritats, entre les quals l'econòmica. Illa sustenta el pla de creixement econòmic en l'estabilitat institucional que passa per la superació del procés, i en l'augment del finançament autonòmic. Més recursos per destinar als “serveis públics, la redistribució i salaris més dignes”.

Al Barcelona New Economy Week (BNEW) també va parlar d'una aposta per la prosperitat basada en tres prioritats: l'aigua, l'energia i les infraestructures. Des d'aleshores, Illa ha proclamat la intenció de recuperar el lideratge català de l'economia a Espanya, i s'ha acostat als sectors empresarials.

Nous indicadors positius per a l'economia

Al debat de política general, Illa va aportar dades que criden l'esperança sobre la recuperació econòmica de Catalunya. Com que Catalunya lidera el nombre d'empreses innovadores a Espanya i la creació de noves empreses, o la consolidació com a regió líder en emprenedoria tecnològica.

"Ara ens toca generar les millors condicions per continuar liderant el dinamisme econòmic del país", va proclamar. I va establir la "necessitat d'un empresariat robust, una investigació i un coneixement capdavanters, i una agricultura, ramaderia i pesca sòlids". Va apostar per reforçar el diàleg social amb sindicats i patronal, i atendre la petita i mitjana empresa i els autònoms.

Les noves dades econòmiques avalen la idea de recuperar el pols econòmic a Catalunya. Segons dades de la Generalitat, Catalunya ha assolit el creixement més gran en filials de companyies estrangeres des del 2018, situant-se ja en 9.602. Aquest any s'han obert 342 delegacions de multinacionals: el 2018 se'n van obrir 1.500, però només 250 entre el 2019 i el 2022.

És un indicador important, perquè les multinacionals suposen gairebé la meitat de les exportacions de Catalunya i generen un 30% del volum de negoci a la comunitat. Per això el mateix Salvador Illa ha celebrat la dada, incidint en la "vocació internacional" de Catalunya.

L´altra dada té a veure amb l´augment exponencial de les persones que volen emprendre un projecte o negoci a Catalunya. A Catalunya hi ha un 35% més que fa un any de persones que es plantegen muntar un negoci a curt termini i un 17% més de projectes en estadi embrionari. Es tracta del creixement més gran en emprenedoria de l'última dècada, que deixa Catalunya només a cinc dècimes de la mitjana europea.

Molta feina per fer

Tot i les bones dades que criden a l'esperança, queda molta feina per fer. Catalunya feia anys que estava sumida en un declivi social i econòmic que requerirà molts encerts i esforços per rellançar el progrés i el creixement.

Precisament aquesta setmana s'han donat a conèixer els darrers indicadors de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre qualitat de vida, molt preocupants per a Catalunya. La regió se situa a la cua de l'Estat espanyol i és una de les poques que estan per sota de la mitjana espanyola. Des del 2018 Catalunya ha perdut gairebé 1,3 punts en aquest indicador, i el 2023 és l'únic any en què va millorar lleugerament.

Catalunya està per sobre de la mitjana espanyola en condicions materials de vida, feina i salut, però punxa en educació i seguretat física i personal. En comparació amb la resta de comunitats, però, Catalunya no destaca a cap indicador concret.