Més niqabs que mai a Catalunya

“A Catalunya no hi ha burques, aquí ningú no va en burka i que jo sàpiga a França tampoc”. Això deia el 2010 Anna Terrón, secretària d'Estat d'Immigració. A Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira veia “innecessari” legislar sobre el burca perquè només hi havia “sis casos”. Més d´una dècada després, la situació ha canviat.

A ciutats de Catalunya s'estén la inquietant imatge de dones pel carrer cobertes amb el vel integral islàmic, el niqab. Espanya és un dels països europeus on encara no hi ha una llei que prohibeixi el burca o el niqab. Un fet cridaner, tenint en compte que des del 2008 hi ha un Ministeri d'Igualtat.

La Conselleria d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat tampoc ha legislat per protegir la dignitat d'aquestes dones. En canvi, sí ha aprovat l'ús de burkini a totes les zones de bany.

La islamització de Catalunya

Amb més de 640.000 musulmans, Catalunya és de llarg la comunitat d'Espanya amb més immigració d'aquest origen. La segona, Andalusia, en té 387.000. L'altra dada significativa té a veure amb l'avenç de l'islamisme radical a Catalunya, on es concentra el 80% de les mesquites salafistes.

Des dels centres de culte radicals són freqüents les crides a les dones a vestir “de manera decorosa”. La influència de l'islamisme radical explica per què els niqabs proliferen a Barcelona. I també a altres grans ciutats catalanes on hi ha barris amb una concentració d'immigració musulmana.

El niqab és una túnica que cobreix completament el cap i el cos, deixant només els ulls al descobert. El seu ús es va propagar sota la influència de l'islam wahhabista, sobretot a les zones urbanes. Ara, aquesta peça forma ja part del paisatge urbà de Barcelona al costat del burka, el chador i el hijab.

Cada cop més països ho prohibeixen

El debat sobre l'ús del vel integral islàmic té avui més sentit que mai. A favor s'argumenta la protecció de la dignitat de les dones i el fet que, per seguretat, ningú pot anar amb la cara coberta. En contra, s'esgrimeixen els prejudicis cap a l'islam i s'acusa d'atemptar contra la llibertat individual i de culte.

El 2011, França va ser el primer país de la Unió Europea a prohibir l'ús del niqab als espais públics. Les Nacions Unides van advertir el 2018 que aquesta prohibició atempta contra la llibertat de culte.

Tot i això, altres països europeus han seguit l'estela. Com Bèlgica, on s'estableixen algunes excepcions, o Holanda, on la prohibició es limita al transport públic, els edificis oficials i els hospitals.

Àustria es va unir a la llista el 2017, i va prohibir a més l'ús del vel islàmic per a nenes menors de deu anys a guarderies i escoles. Dinamarca va aprovar la prohibició el 2018, i a Alemanya està en vigor en vuit estats federals.

Espanya, un cas especial

Especialment dura és la legislació a Itàlia, on s'estableixen penes de fins a un any de presó i multes de fins a 30.000 euros. Letònia és un altre dels països que ho prohibeixen. Segons va dir el ministre de Justícia, "per garantir l'ordre públic i protegir els béns culturals de Letònia".

A Espanya hi ha deu ajuntaments que han aprovat ordenances a favor de prohibir aquest tipus de vestimenta. Tot i això, la seva posada en pràctica és més difícil. Un d'aquests ajuntaments és Lleida, on no obstant la imatge de dones amb niqab al carrer i en centres comercials és cada cop més comú.