L'empobriment silenciós: més feina, menys renda, més impostos

Més de quinze anys després de l'esclat de la crisi financera, les llars espanyoles continuen sense recuperar el poder adquisitiu que tenien el 2008. Aquesta és una de les conclusions més rellevants de l'informe publicat per Funcas. Es confirma així que la renda neta real de les famílies es manté per sota dels nivells anteriors a la Gran Recessió. Però és que, al mateix temps, la pressió fiscal es troba en màxims històrics.

La situació s'explica per un fenomen identificat com a “progressivitat en fred”, és a dir, l'absència d'ajust de l'IRPF a la inflació. Això provoca que els contribuents paguin més impostos sense un increment real de renda. Segons les dades analitzades, l'índex de càrrega fiscal va passar de 100 el 2008 a 114,4 el 2024. En canvi, la renda neta real amb prou feines va assolir un índex de 95,7. Les llars no només ingressen menys en termes reals, sinó que a més suporten una càrrega impositiva superior a la de fa 17 anys.

La pressió fiscal es reflecteix especialment en l'IRPF i en l'IVA. Només entre 2021 i 2024, les llars han assumit un sobrecost total de 438 euros per la via de l'IVA. En paral·lel, el tipus mitjà de l'IRPF ha pujat del 12,7% el 2019 al 14,4% el 2024, impulsat per l'augment de l'ocupació i la manca d'actualització dels trams. La recaptació, lluny de moderar-se, va créixer un 8,1% el 2024, cosa que suposa 21.167 milions addicionals.

Tant de bo fos només un problema fiscal

Però aquest deteriorament no és només fiscal. Segons advertències de l'agència Moody’s, l'estancament del PIB per càpita revela problemes estructurals de fons. Des de la crisi de 2008, Espanya ha deixat de convergir amb els nivells econòmics del nucli europeu. La renda per càpita roman estancada i Espanya es troba avui en nivells comparables als de 1999. L'explicació més repetida pels analistes apunta a dos factors clau: baixa productivitat i excessiva dependència de l'ocupació de baix valor afegit.

A aquest diagnòstic s'hi afegeix un element demogràfic rellevant: el fort creixement poblacional a través de la immigració. Informes recents, com el publicat pel Cercle Cívic d'Opinió, assenyalen que els fluxos migratoris massius han contribuït a diluir el PIB per càpita i a contenir els salaris en sectors amb poca qualificació. Aquest fenomen, combinat amb un mercat laboral fràgil i una pressió fiscal creixent, agreuja la pèrdua de poder adquisitiu entre llars vulnerables i joves.

On anem?

La conseqüència directa d'aquest model és una creixent dificultat per capitalitzar-se. A manca d'habitatge accessible i amb poca capacitat d'estalvi, la renda disponible s'orienta gairebé exclusivament al consum bàsic. Mentrestant, el preu de l'habitatge continua creixent molt per sobre dels ingressos. Es limita així l'acumulació patrimonial de les noves generacions i agreujant les desigualtats intergeneracionals:

Avui dia, les perspectives a llarg termini no són optimistes. Segons Funcas, si es manté l'actual ritme de creixement de la renda real, caldran diversos anys per assolir els nivells de 2008.

I si no s'introdueixen reformes fiscals que ajustin els trams de l'IRPF a la inflació, el procés d'erosió serà acumulatiu. La pressió sobre les rendes mitjanes i baixes continuarà creixent, consolidant un model econòmic en què més impostos no equivalen a més capacitat econòmica.