Meloni fa el que Pedro Sánchez i Pere Aragonès no s'atreveixen a fer

La guerra iniciada per Hamàs contra Israel continua sent la qüestió geopolítica més comentada dels darrers dies. A Espanya també s'ha parlat del tema, però el debat s'ha mogut més a l'àmbit dels partits polítics i no tant a les institucions.

Els motius en són diversos. A Espanya, la divisió al govern en funcions -amb Sumar donant suport els palestins- ha fet que no hi hagi grans declaracions a nivell institucional. Un exemple d'això és la decisió que va prendre fa uns dies Francina Armengol per evitar que el Congrés debatés una resolució de condemna a Hamàs i suport a Israel. Segons explicava The Objective, la presidenta de la Cambra Baixa va oposar-se a que la Mesa aprovés una declaració sobre el tema, remetent-la a la Junta de Portaveus.

Una conseqüència evident d'aquest "sí però no" en què es troba el govern és que no hi va haver ni rastre d'Espanya a la declaració conjunta que van fer alguns dels principals països occidentals respecte a la guerra a Israel. Els Estats Units, França, Alemanya, Gran Bretanya i Itàlia van signar un document defensant el dret a la legítima defensa d'Israel. Aquest text es va acordar en una reunió en què tampoc es va citar Pedro Sánchez.

A Catalunya la situació és lleugerament diferent. La simpatia històrica de l'esquerra cap a Palestina ha fet que l'executiu català no s'hagi pronunciat amb gaire contundència davant l'atac de Hamàs contra Israel de dissabte passat. Encara que la consellera d'Exteriors i posteriorment el president del Govern condemnessin el brutal atac de l'organització terrorista palestina, la tebior sobre el tema va generar moltes crítiques a Catalunya.

Itàlia, sense complexos amb Israel

Una de les coses que més ha criticat la comunitat jueva i israeliana a Catalunya ha estat que cap edifici hagi lluït la bandera d'Israel, com sí que ho han fet diverses administracions destacades d'Europa. A Madrid sí que hi ha un exemple, ja que Isabel Díaz Ayuso va decidir il·luminar la façana de la seu de la Comunitat de Madrid amb els colors blanc i blau en solidaritat amb el poble israelià. Però cap edifici del govern d'Espanya ni cap institució dependent del Govern català ha lluït la bandera d'Israel els darrers dies.

Això no està passant a la Itàlia de Giorgia Meloni. A diferència de Pedro Sánchez, la presidenta del Consell de Ministres italià sí que va estar a la reunió amb els principals líders del món occidental per condemnar l'atac de Hamàs. I no li ha tremolat el pols a l'hora de posicionar-se al costat del poble israelià.

De fet, a Itàlia s'han pogut veure diversos edificis destacats amb els colors de la bandera d'Israel. Un és l'Arc de Tito de Roma, una construcció molt simbòlica i estimada per la comunitat jueva, ja que commemora la presa de Jerusalem. Un altre és el Palazzo Madama, on hi ha el Senat italià. Allí, el partit de Giorgia Meloni (Germans d'Itàlia) té majoria. I no han dubtat a mostrar la seva solidaritat amb el poble d'Israel lluint la bandera del país hebreu a la façana.

És clar que a la geopolítica s'ha d'anar amb peus de plom, però la posició poc clara o tíbia dels governs català i espanyol respecte a la guerra a Israel ha deixat en evidència els dos executius. I això malgrat que el PSOE sí que s'ha mostrat més o menys ferm sobre això, però la necessitat dels vots de Sumar per formar un nou govern ha provocat que els principals líders occidentals no hagin considerat Espanya per fer la declaració conjunta. I això que Pedro Sánchez és l'actual president del Consell de la UE.