El mapa que deixa en evidència a Tània Verge: Catalunya, líder en agressions sexuals

Males dades de seguretat i, pitjor encara, en una matèria tan sensible com les agressions sexuals. Segons l'últim Balanç de Criminalitat del Ministeri de l'Interior, des de començament del 2024 s'han registrat 1.138 agressions sexuals, cosa que representa un 11,6% més respecte al mateix període de l'any passat.

Com explicàvem la setmana passada a E-Notícies, les violacions han augmentat en més d'un 300% els darrers 8 anys a Catalunya (un 309,88%). El primer trimestre del 2017 es van comptabilitzar 81 agressions sexuals, en contrast amb les 332 del primer trimestre del 2024.

D'altra banda, aquest auge de les agressions sexuals presenta un marcat caràcter geogràfic. Així queda reflectit a la publicació que ha fet avui el portal Datadicto a través de xarxes socials amb dades del Ministeri de l'Interior:

“Catalunya i el País Basc registren les taxes més grans[d'agressions sexuals]per habitant”, assenyala la publicació.

El rècord absolut de tot Espanya és per la província de Barcelona, que presenta una taxa de 45,3 agressions sexuals per cada milió d'habitants. Després li segueixen Tarragona amb 45 i Lleida amb 36,4. Així, el tercer lloc de Catalunya és més elevat que el primer del País Basc, que és per a Àlaba amb 36.

Un patró geogràfic

La interpretació d'aquestes dades és un assumpte sensible atesa la realitat a què es refereixen. El que és segur és que cada cop és més difícil de sostenir la interpretació que es fa des de sectors progressistes. D'altra banda, aquesta tendència – sostinguda en el temps, és a dir, que és representativa – planteja dubtes legítims sobre l'eficàcia de cert feminisme institucionalitzat per combatre la violència contra les dones.

Des del Govern d'ERC, per exemple, amb la consellera Verge com a màxim representant d'aquest discurs, han sostingut que aquesta situació és deguda a un augment de les denúncies com a reacció a les campanyes de conscienciació. És a dir, que no hi hauria més delictes sinó més denúncies d'aquests delictes. En aquest sentit, figures com el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, van arribar a anar més enllà i van parlar que això eren percepcions encoratjades per l'extrema dreta.

I si passa que, efectivament, això és degut a una reacció davant les campanyes de conscienciació, llavors aquesta reacció presenta un patró geogràfic molt exigent. De tal manera que sembla que en altres llocs d'Espanya no hi ha hagut aquestes campanyes o, si n'hi ha hagut, no presenten la reacció posterior en forma d'augment de les denúncies.