Europa Press La 'majoria progressista' del Gobierno: el miratge que Urtasun ven a la carta
La màquina del relat del Gobierno ha aconseguit coses increïbles, com que Junts o el PNB semblin progressistes
El Gobierno torna a reivindicar l'existència d'una “majoria progressista” al Congrés. Ho ha fet aquesta vegada a través del ministre Ernest Urtasun, que ha presentat a la cadena SER la condemna al fiscal general com un intent de “derrocar” aquesta suposada aliança. El missatge, repetit una vegada i una altra per Sumar i el PSOE, pretén projectar unitat ideològica allà on no existeix. El resultat és un concepte purament electoralista que no resisteix un mínim examen polític.
Urtasun va parlar de “progressistes indignats” i d'una “majoria democràtica” amenaçada per la “dreta judicial”. El problema és que aquest bloc només funciona com a eslògan. A la pràctica, està format per partits que no comparteixen ni valors, ni projecte, ni visió de l'Estat. I alguns d'ells, de fet, representen tradicions històriques molt allunyades del progressisme que Sánchez i els seus socis proclamen.
Sumar té molt males perspectives electorals | Twitter, @ernesturtasun
Un bloc sense unitat ideològica
N'hi ha prou de repassar l'aritmètica parlamentària per comprovar la fragilitat del relat. El Gobierno necessita Junts per sobreviure. Però fins fa tres dies, els mateixos que avui presenten Junts com a aliat progressista el qualificaven de força “ultra”, “reaccionària” o fins i tot “xenòfoba”. El gir discursiu posa en evidència el que hi ha darrere de l'etiqueta: pura necessitat numèrica.
El cas del PNB és encara més eloqüent. El partit basc prové d'una tradició profundament nacionalista i conservadora. Les seves posicions econòmiques, socials i culturals estan a anys llum de l'agenda progressista que Sumar i PSOE diuen encapçalar. I, tot i així, forma part del bloc que Urtasun descriu com a “majoria progressista”.
Una etiqueta dissenyada per a ús electoral
El missatge del Gobierno, repetit després de la condemna del fiscal general, revela una estratègia ben coneguda. La idea d'una majoria progressista s'utilitza per mobilitzar suports, tancar files i generar un relat de resistència. Però no descriu la realitat del Parlament ni la naturalesa dels seus socis.
Urtasun va assegurar que “hi ha gent en aquest país que vol derrocar la majoria progressista”. El que no va dir és que aquesta majoria només existeix si es compta com a progressistes partits que mai ho han estat.
De cop, Puigdemont és progressista | Junts per Catalunya
La distància entre el relat i els fets
En qualsevol cas, aquest és només un dels exemples que revelen la distància del Gobierno amb la realitat. De fet, és només un exemple ideològic. Després hi ha els exemples materials, que són els que mobilitzen la gent.
Aquí hi ha l'habitatge (que puja sense parar), la inseguretat, el descontrol migratori o la pèrdua de poder adquisitiu. Això arriba fins a límits paròdics, com, per exemple, que amb el Govern "progressista" a Espanya hi ha més milionaris que mai, així com desigualtat econòmica.
Més notícies: