E-Noticies La condemna al fiscal general deixa Sánchez més tocat: ja només el salva Junts
Però Puigdemont no s’atreveix a impulsar una moció de censura
La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l'Estat ha colpejat de ple el Govern de Pedro Sánchez. La sentència, que inhabilita Álvaro García Ortiz, ha obert una crisi política inesperada i ha deixat el president en una posició més fràgil que mai. En aquest moment, només el suport de Junts impedeix que la legislatura es doni per esgotada.
El PP ha reaccionat amb duresa, i Alberto Núñez Feijóo ha exigit la dimissió immediata de Sánchez i la convocatòria d'eleccions. Ha recordat que “per primera vegada en democràcia, un fiscal general ha estat condemnat en el càrrec” i ha assenyalat el president com a principal responsable polític. Altres dirigents populars han anat fins i tot més lluny, utilitzant les mateixes paraules que Sánchez pronunciava fa un any per ironitzar sobre la seva defensa del fiscal.
García Ortiz és un fracàs per a l'Estat | Europa Press
La sentència arriba després que Sánchez defensés públicament la innocència de García Ortiz. Ho va fer fins i tot a la portada d'El País, pocs dies abans de conèixer la resolució. Ara, el contrast entre les seves declaracions i la decisió del Suprem engrandeix la crisi i fa encara més difícil mantenir l'estabilitat parlamentària.
La sortida del fiscal general se suma a una llarga llista de problemes. El cas de Santos Cerdán i José Luis Ábalos, les sospites sobre el finançament del PSOE i les investigacions que afecten l'entorn familiar del president han obert una via d'aigua judicial que no deixa de créixer. El Govern intenta contenir-la, però cada setmana apareix un nou episodi que alimenta el desgast.
Una legislatura penjant d'un fil
La dimensió política és igual de greu, i Junts i Podemos fa mesos que avisen del deteriorament del pacte d'investidura. Cada votació al Congrés és una negociació al límit, i algunes lleis han quedat directament aparcades davant la manca de suports. El PSOE no tindrà pressupostos per al 2026, i la ruptura pública entre Carles Puigdemont i el Govern ha deixat clar que la relació travessa el seu pitjor moment.
A més, és evident que Sánchez governa partit a partit, i que cada ple és una muntanya russa. ERC i el PNB ja han deixat caure que, si la crisi continua, no descarten demanar eleccions. El càlcul és simple: sostenir el Govern comença a tenir un cost electoral massa alt.
Més pressió per a Pedro Sánchez | Europa Press
Junts és l'últim salvavides
Amb el fiscal general fora, amb la via judicial oberta i amb els socis cada cop més incòmodes, Sánchez amb prou feines té un suport decisiu per resistir: Junts. Sense els seus set vots, la legislatura estaria avui pràcticament acabada. I en aquest equilibri precari s'entén per què cada gest de Puigdemont adquireix un pes que va molt més enllà de l'aritmètica.
Assumpte diferent és que la direcció de Junts hagi optat per jugar al farol constant i ja ningú sàpiga del cert què pretén fer. El que és segur és que Junts sosté un Frankenstein sense vida des del moment que es nega a donar suport a una moció de censura. Mentrestant, Sánchez és al poder, i això li basta i li sobra.
Més notícies: