
Junts salva a Pedro Sánchez i condemna al tancament la central nuclear d'Ascó
Puigdemont i Turull sembla que no són conscients de la imatge tan erràtica que dona la seva estratègia entre l’electorat
Junts ha tornat al seu guió de sempre: soroll, gestos calculats i un vot decisiu que acaba salvant el Gobierno a l'últim minut. La formació de Carles Puigdemont es va abstenir ahir al Congrés en la votació clau per derogar el calendari de tancament de les centrals nuclears. Aquesta abstenció va permetre tombar l'esmena del PP per un sol vot. I amb això, va evitar que els populars i Vox fixessin una majoria contrària a la política energètica de l'Executiu.
El desenllaç va confirmar el que en privat s'esperava. La “ruptura” de Junts amb Pedro Sánchez no ha passat de ser un episodi més del seu teatre processista. Al Senat, els seus portaveus havien carregat contra el president acusant-lo de “triler”. Però tan bon punt va tocar votar, el partit va tornar a situar-se al costat que convenia al Gobierno, igual que tantes altres vegades durant la legislatura.

Un vot decisiu que desarma la narrativa de ruptura
L’esmena del PP pretenia frenar l’apagada nuclear programada per a Almaraz, Ascó i Cofrents. La proposta buscava ampliar-ne la vida útil i evitar un tancament que preocupa diverses comunitats. A Catalunya, a més, el debat és especialment sensible: més de la meitat de l’energia consumida prové de centrals nuclears.
L’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, ha dit sentir-se “molt decebut” pel vot dels partits catalans. Com tantes altres veus autoritzades en la matèria, l’alcalde Ribes assenyala que complir els objectius ecològics és indissociable de tenir present l’energia nuclear. Finalment, també s’ha mostrat molt preocupat per l’impacte econòmic, fins al punt d’afirmar que “destrossarà” l’economia local.
Junts admet tots aquests problemes; de fet, ho diu en discursos, entrevistes i notes oficials. Tanmateix, va defugir d’alinear-se amb el PP en el moment més determinant. L’abstenció va ser suficient per derrotar la proposta, i ho va fer el mateix dia en què el Govern celebrava el primer aval europeu a la Llei d’Amnistia. Un altre gest que afegeix matisos a la seva ruptura de cartró-pedra.
Crítiques empresarials
La reacció de l’àmbit econòmic no va trigar. Foment del Treball va advertir que la situació energètica pot esdevenir crítica si no es revisa el calendari de tancament. El seu president, Josep Sánchez Llibre, va assenyalar directament ERC i PSC com a responsables d’un possible tall elèctric. El PP, per la seva banda, va lamentar una “oportunitat perduda” per garantir un sistema més estable i amb costos més baixos.
Mentrestant, el Govern va evitar una derrota política que hauria tingut un fort impacte simbòlic. I ho va fer gràcies als mateixos diputats que fa només uns dies proclamaven des de Perpinyà una ruptura total amb Pedro Sánchez. La contradicció ja no sorprèn, però torna a mostrar les dues ànimes de Junts: la que gesticula en públic i la que vota en privat.

Junts repeteix el patró: oposició sorollosa, vots funcionals
La maniobra encaixa amb el patró electoralista que presenta Junts, és a dir, amenaçar, indignar-se i pujar el to. Però, quan arriba el moment de traduir la retòrica en fets, recula. L’explicació d’això és coneguda.
Junts no vol aparèixer votant amb PP i Vox –la “dreta espanyola”– en una qüestió estratègica. Però tampoc vol assumir el cost polític d’un tancament nuclear que inquieta el seu propi electorat. Opta per la fórmula intermèdia: gesticular, tensar i finalment abstenir-se.
Més notícies: