
Primer aval d’Europa a la Llei d’amnistia: els tribunals espanyols decidiran
A falta del pronunciament definitiu de Luxemburg, aquesta decisió dona aire tant al PSOE com al processisme
El Govern i els partits processistes respiren aquest dijous, encara que només a mitges. L'advocat general de la Unió Europea, Dean Spielmann, ha conclòs que la Llei d'Amnistia no vulnera la normativa comunitària, ni en matèria de terrorisme ni en la protecció dels interessos financers de la UE. Tampoc no veu rastre “d'autoamnistia”. El seu dictamen no és vinculant, però sol marcar el sentit final de la sentència.
La lectura política és evident. No es tracta d’una victòria completa, però sí d’una no-derrota decisiva, especialment per al Gobierno de Pedro Sánchez i per a ERC i Junts. Brussel·les no tomba el cor de la llei, i això, en el context actual, ja és molt. Tanmateix, la pilota torna ara al camp espanyol. El TJUE previsiblement validarà la norma, però el conflicte es resol on sempre ha estat: als tribunals espanyols.

Spielmann obre la porta, però no neteja el camí
L'advocat general desmunta els dos grans arguments que van originar les qüestions prejudicials. Ni la malversació afecta fons europeus, ni les conductes vinculades al terrorisme xoquen amb la directiva comunitària. Spielmann descriu una desactivació “parcial i temporal”, que no compromet l’eficàcia del marc jurídic europeu.
També descarta que la llei pugui considerar-se una “autoamnistia”. Al seu parer, s’emmarca en un context polític que Europa interpreta com un procés de reconciliació institucional. No inclou delictes que la jurisprudència europea considera intocables, com els vinculats a violacions greus de drets humans.
L’únic retret tècnic afecta el termini de dos mesos perquè els jutges espanyols apliquin la llei. Una objecció processal que no afecta el fons. Per això, tot apunta que el TJUE sentenciarà en una línia similar: la llei no contravé el dret europeu.
La patata calenta torna a Espanya
El dictamen de Spielmann no tanca la batalla, sinó que la reobre, i la retorna als jutges espanyols. Tant l’Audiència Nacional com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya mantenen els procediments congelats. Ara hauran de reactivar-los quan arribi la sentència ferma del TJUE.

Aquí és on comença la segona part del conflicte. El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, ja va advertir fa mesos que el recorregut de la llei seria complex, i que difícilment podria quedar completament resolt abans de 2026.
És a dir: l’aval europeu allibera la pista, però no accelera l’aterratge. L’aplicació pràctica continuarà bloquejada en una batalla judicial que encara té per davant recursos, interpretacions i eventuals revisions constitucionals.
L’Executiu de Sánchez, en definitiva, evita el pitjor escenari: una desautorització frontal des de Luxemburg. ERC i Junts també guanyen marge per defensar que la llei continua viva. Però ningú surt celebrant encara una victòria rotunda.
Més notícies: