Europa Press, e-Notícies Junts es va aliar amb el PP el mateix dia que s'aprovava l'amnistia
Frankenstein és àgil, però només fins a cert punt
Dijous passat, l'aprovació de l'amnistia al Congrés dels Diputats va tapar algunes altres votacions rellevants. De fet, aquell mateix dia, el Gobierno de Sánchez es va anotar dues derrotes parlamentàries que són més suggeridores del que semblen i que apunten a una debilitat estructural de Frankenstein. I aquesta no és altra que uns interessos ideològics massa heterogenis.
La geometria, com la ideologia: variable
Que la coalició que va fer president Pedro Sánchez sigui “progressista” implica una interpretació excessivament generosa del progressisme i, més encara, de la realitat. Més aviat, és una coalició d'interessos circumstancials que es manifesta de manera agònica a cada votació important. Més encara quan els nacionalistes en formen part i tenen un doble registre d'interessos: a Madrid i als seus feus.
De moment, la coincidència d'aquests interessos té prou força per dissimular els abismes ideològics que hi ha a la coalició. L'últim exemple és l'amnistia, que uns deien que no donarien i altres que no rebrien perquè “Pedro Sánchez no serà primer ministre amb els vots de Junts”, Puigdemont dixit.
PSOE i Junts, en fi, es necessiten mútuament fins al punt que comparteixen un patró: no han guanyat les eleccions i tots dos aspiren al poder – el PSOE ho ha aconseguit – gràcies a les aliances parlamentàries. De fet, una de les notícies més destacades del dia d'ahir era que Puigdemont ja demana explícitament a Sánchez que sacrifiqui Illa.
Puigdemont s'assembla més a Feijóo o a Yolanda Díaz?
La realitat es pot tapar, però només fins a cert punt. Dijous passat, hi va haver dues discretes votacions que així ho demostren. De passada, revifen el fantasma que d'un temps ençà s'ha residenciat al carrer Gènova: la possibilitat que el PP pacti amb Junts. Gabriel Rufián, sincer sempre a granel, també ho ha comentat alguna vegada a la tribuna del Congrés amb la intenció de reanimar tot el possible el presumpte progressisme d'aquest Gobierno. A ERC sembla que no li queda bé ni el nacionalisme ni el progressisme.
Núñez Feijóo no és tan lluny de Puigdemont | Europa Press
En qualsevol cas, aquestes dues votacions van ser les següents: una proposta de Sumar - els que més acusen la ideologia multiforme de la coalició - que contemplava donar més informació econòmica als sindicats per negociar convenis col·lectius; l'altra, l'aprovació d'una moció del PP que anima el Govern a atorgar avantatges fiscals als joves.
En les dues votacions PP i Junts han estat d'acord amb una abstenció d'aquests darrers i un vot positiu de tots dos, respectivament. El PNB, és clar, també ha estat en aquest vaixell. Sindicats, patronal i fiscalitat, doncs. En temes econòmics, encara que de moment siguin a petita escala, a Frankenstein li cauen els membres o li funcionen lent.
Més notícies: