Marine Le Pen, camí d'un triomf històric a França

Les eleccions europees del proper diumenge 9 de juny poden representar un punt d'inflexió a la política francesa. El partit de Marine Le Pen, Agrupació Nacional, va llançat a les enquestes i podria fins i tot superar el llindar del 30% dels vots. Una victòria contundent culminaria el procés de normalització de l'extrema dreta a França, com a pas previ a l'assalt a l'Elisi a les presidencials del 2027.

Enrere han quedat els temps en què el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen era vist com una anomalia en la política i la societat francesa. La seva connexió amb el feixisme francès li impedia convertir-se en un partit de masses, i la participació en política es veia impedida pel cordó sanitari. Fins que el 2002, per a sorpresa de tots, es va plantar a la segona volta de les presidencials posant de cap per avall la política francesa.

Sota la batuta de la seva filla Marine, el partit va iniciar el camí de la normalització a la política francesa i el creixement cap a un moviment de masses. El 2014 va guanyar les europees per un petit marge i el 2019 va repetir resultats al voltant del 24%. La crisi dels partits tradicionals a dreta i esquerra, l'esgotament de Macron i el context social favorable permeten ara Marine Le Pen somiar amb un triomf històric.

L'èxit de Marine Le Pen

L'èxit de Marine Le Pen ha estat convertir un partit estigmatitzat en un moviment de salvació nacional amb una forma institucional i un contingut digerible. L'extrema dreta francesa s'ha reconvertit en un nacionalpopulisme que aprofita la crisi nacional per oferir un programa de protecció a la classe mitjana empobrida. Allà on l'esquerra ja no arriba, Agrupació Nacional proposa aturar d'arrel el problema migratori, restaurar l'ordre i la seguretat i rellançar l'economia atenent els sectors estratègics i els recursos nacionals.

Això explica que el partit de Le Pen hagi guanyat dues eleccions europees seguretat, que aconseguís el 42% dels vots a la segona volta de les presidencials del 2022, i que sigui el primer grup de l'oposició al parlament. A més, controlen diversos ajuntaments i, segons les enquestes d'opinió, els francesos ja no els veuen com un perill. Però per completar la seva consolidació necessiten la joia de la corona, L'Elisi, que situaria França com a líder de la nova dreta europea fins i tot davant de Meloni.

De fet, són molts els qui veuen a Giorgia Meloni la frustració de les aspiracions de representar un contrapoder davant les elits europees. Tampoc no sedueix el projecte de l'Alternative für Deutschland alemany, que ha estat repudiat pels principals líders de l'extrema dreta pels seus posicionaments massa radicals. A mig camí entre Meloni i AfD hi ha Le Pen, que sembla haver sabut trobar millor que ningú la fórmula per combinar el proteccionisme econòmic amb les llibertats individuals i el combat contra l'islamisme i el globalisme.

Jordan Bardella, la nova sensació

Mentre Marine Le Pen espera pacient el seu moment, que seran les presidencials del 2027, el partit ha posat a la primera línia a la gran sensació del moment. Es tracta de Jordan Bardella, un jove de 28 anys procedent dels barris empobrits sotmesos a la inseguretat i la immigració massiva. Els seus orígens humils ajuden a trencar amb l'elitisme de Marine Le Pen, que molts francesos segueixen veient com una part més de l'establishment polític francès.

Si a Le Pen cal donar-li el mèrit d'haver convertit el Front Nacional en una opció de govern, el possible èxit de diumenge s'haurà d'atribuir al fenomen Bardella. Els conservadors francesos somien ara amb un futur amb Marine Le Pen de presidenta i Jordan Bardella de primer ministre, a més d'una sòlida posició al'Eurocambra per liderar el desafiament antiglobalització de la nova dreta a Brussel·les. En tot cas, Bardella és la demostració que la nova dreta arrasa en uns barris humils abandonats per l'esquerra islamòfila i globalista.

Queda molt per al 2027, però si en alguna cosa coincideixen els analistes francesos és que Agrupación Nacional ha arribat per quedar-s'hi. Sobretot, perquè els problemes que han propiciat el seu apogeu no només no desapareixeran en els propers anys sinó que tendiran a empitjorar encara més. Caldrà estar molt atents als resultats d'aquest diumenge a França, perquè hi ha en joc molt més que unes eleccions europees.