Junts i Puigdemont, atrapats entre Sílvia Orriols i Pedro Sánchez

Junts per Catalunya segueix en el seu camí cap a no se sap exactament on. Des que van decidir abandonar l'unilateralisme i unir-se al Frankenstein 2.0 de Pedro Sánchez, el partit de Carles Puigdemont ha quedat atrapat entre el seu discurs i les seves accions al Congrés dels Diputats.

D'una banda, ideològicament s'han vist obligats a girar cap a la dreta en alguns temes. El més clar és el de la immigració i la delinqüència. L'auge d'Aliança Catalana i la previsible fuga de vots cap al partit de Sílvia Orriols són els principals motius d'aquest gir.

Per exemple, van passar de demanar el tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers i agitar la bandera del “Volem acollir” a demanar les competències en immigració per a Catalunya perquè n'estan arribant massa. També han passat d'apujar l'impost de successions en plena pandèmia a demanar-ne l'abolició. O de tenir un discurs tebi amb la delinqüència a afrontar el debat sobre l'expulsió de delinqüents multireincidents estrangers.

La por a Sílvia Orriols és evident en la formació de Carles Puigdemont. No obstant això, aquest tímid i lleuger gir cap a la dreta xoca amb la seva estratègia a Madrid. Allà, malgrat el soroll respecte a una possible moció de censura a Pedro Sánchez, ells neguen la major. 

Consideren una “broma macabra” sumar-se a una moció de censura amb el PP i Vox. Es tracta d'una negativa que els consolida dins del bloc de la investidura. Ells vènen ara una moció de confiança, un possible ‘no’ als pressupostos i segueixen amb l'amenaça de retirar el seu suport a Sánchez si no hi ha avenços. Però mentre considerin una “broma macabra” la possibilitat d'una moció de censura, qualsevol intent d'amenaça al Gobierno no deixa de ser un acudit que no fa ni pessigolles a Pedro Sánchez.

El president del govern espanyol, cada cop més rodejat de casos de possible corrupció, sap que Junts té un marge de maniobra gairebé nul mentre el Constitucional no es pronunciï sobre l'amnistia. Més enllà de la pressió judicial a la qual està sotmès i a les amenaces estèrils de Junts, Sánchez té clar que pot comptar amb que Puigdemont i els seus, per ara, ni es plantegin pactar el PP i Vox per fer fora el líder socialista de la Moncloa. Ja poden els processistes advertir que prendran "decisions que no agradaran al PSOE", que una cosa són decisions que no agradin a Ferraz i una altra de diferent són decisions que puguin fer caure el Gobierno.

D'aquesta manera, tant Junts com Carles Puigdemont estan atrapats entre les necessitats personals de l'expresident de la Generalitat d'aconseguir l'amnistia (que ja veurem si el Constitucional la permet) i la torrada que li està menjant constantment Sílvia Orriols en el pla ideològic (i també electoral).