Junts i PSOE: Sopars, trucades des de Waterloo i una relació que ja no és flirteig

Junts per Catalunya segueix insistint que no es refia del PSOE i que Pedro Sánchez tampoc no té confiança en Puigdemont. Però sembla que ja no és així. La relació entre les dues formacions avança i, com si fos un festeig, ja han passat de quedar d'amagat, a conèixer els sogres.

Segons avança El Nacional, dirigents de Junts per Catalunya van sopar a Moncloa dimarts a la nit amb alts càrrecs del PSOE. La intenció era desencallar les votacions de dimecres al Congrés. El resultat ja és conegut: els de Puigdemont van aconseguir no votar a favor a canvi de donar a Sánchez el que volia. La relació avança, la parella es referma.

Per si no n'hi hagués prou, va ser el mateix Carles Puigdemont qui va trucar dimecres al matí al seu 'amic' Santos Cerdán per segellar l'acord. Hi ha contacte directe, s'ha creat un clima de confiança entre els dirigents del Junts i el PSOE. Almenys és el que ven la premsa processista propera a Waterloo.

Al sopar de dimarts hi havia la vicepresidenta Montero, el ministre Bolaños i el diputat Santos Cerdán. A l'altra banda de la taula es van asseure Nogueras, Turull i Albert Batet -sempre omnipresent el de Valls-. La papereta de les dues formacions és summament complicada: El PSOE intenta demostrar que no està a mercè de Puigdemont, mentre que Junts dissimula el seu nou paper de crossa socialista.

Puigdemont escull el PSOE mentre prepara la tornada

Però la realitat és la que és més enllà dels escarafalls i les proclames. Junts i el PSOE s'estan agradant i sembla que han oblidat tot el que va passar el 2017, quan Sánchez va recolzar el 155 i Junts va situar els socialistes en el grup dels "dolents".

Carles Puigdemont mana i ordena, no és cap novetat. Després de resoldre la seva situació personal amb la llei d'amnistia, sembla que vol tornar a jugar els polítics. Els seus últims moviments ho confirmen: ha donat l'ok per al pacte amb el PSC a Barcelona, ha entrat de ple al debat sobre la immigració i està arraconant el sector menys polític i més activista.

Les eleccions catalanes són a tocar i Junts sap que no les guanyarà ni serà possible un pacte amb ERC. Salvador Illa s'erigeix com a imprescindible, de manera que o bé Junqueras o Puigdemont són candidats a poder governar amb el PSC. L'aproximació de Waterloo a Sánchez via Santos Cerdán podria anar més enllà de la llei d'amnistia.

El problema és que Junts continua sent impredictible i que es fa difícil pensar que el Govern de Sánchez tingui llarg recorregut. El processisme és per definició egoista, de manera que a Puigdemont li agrada ara mateix el PSOE perquè permetrà tornar a Catalunya i tornar a governar algunes institucions. I a l'altra banda, els socialistes necessiten Junts i allargar com sigui la legislatura.

El que passa és que el processisme es desenamora ràpid, canvia de manera inesperada de rumb i trenca acords que havia jurat respectar. Tenir una relació amb Junts implica patir més que entrar a 'La Isla de las Tentaciones', però el PSOE no té més remei si vol mantenir Moncloa i no assumir el que és evident: que així no hi ha qui visqui.