Benvinguts a la legislatura impossible: l'esperpent del Frankenstein 2.0
Pedro Sánchez constata que serà pràcticament impossible mantenir l'estabilitat: Podem planta cara per l'esquerra i Junts els fa xantatge abans de començar
La legislatura només ha començat i a un li sembla que fa mesos que dura. Com aquestes pel·lícules de diumenge a la tarda, en què t'adorms deu minuts, i ja no saps qui és el pare, el dolent ni el mort. Pedro Sánchez s'enfrontava aquest dimecres a la primera prova de foc i el resultat ha estat un esperpent.
Ha salvat part dels mobles a última hora, però ha vist com Podem ha tombat el decret impulsat per Yolanda Díaz. Per acabar-ho d'adobar, el decret de l'IVA s'ha saldat amb un empat perquè el diputat de Sumar, Gerardo Pisarello, s'ha equivocat. Veure per creure.
No es creguin que la jugada li ha sortit de franc a Pedro Sánchez. Junts no només no ha votat, sinó que ha venut cara la seva abstenció. Pràcticament a les primeres de canvi, el PSOE ha regalat a Junts la supressió de l'article 43 bis de la Llei d'Enjudiciament Civil, el lliurament de les competències integrals a Catalunya en matèria d'immigració i la reforma de la llei de societats perquè les empreses tornin a Catalunya. Repeteixo, a canvi d'absentar-se, no del vot a favor.
I així, amb Podem vetant qualsevol proposta de Sumar i Junts jugant a pròrrogues i penals en cada votació que té poc a veure amb la independència, Pedro Sánchez té impossible que la legislatura avanci. El desgast serà brutal i la percepció és que el partit de Carles Puigdemont donarà crèdit al PSOE fins a la llei d'amnistia i adéu molt bones.
No cal dir que Pedro Sánchez era conscient d'on es ficava. Va escollir mantenir el poder sigui com sigui i ara és incapaç de poder aprovar els seus primers decrets sencers i en pau. Alberto Feijóo deia al finalitzar el ple: "Només és una coalició d'interessos personals. Espanya està en mans d'una desena de partits que no es fien entre ells. Què en podem esperar?", i no li falta part de raó.
La legislatura del mercadeig
Junts per Catalunya ha permès treure bona part de les votacions del Gobierno a canvi de contraprestacions que no tenen res a veure amb el que es votava. A la primera votació important se'n van del Congrés amb les competències en immigració i amb una promesa per reformar societats a canvi per incentivar que les empreses tornin. Aquest és el precedent que s'ha creat aquest dimecres al Congrés. Si jo fos ERC, el PNB, Bildu o el BNG m'hauria quedat cara de ximple, la veritat.
L'acord entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont només es basa en l'interès d'un per seguir a Moncloa i el d'altre per tornar a Catalunya. I així és impossible que un Gobierno, que va perdre les eleccions, sigui capaç d'afrontar la legislatura.
Sánchez haurà de tornar a votar el decret anticrisi, el de l'IVA, perquè un diputat del Gobierno s'ha equivocat. Allò que seria la notícia del dia és una anècdota més en una jornada esperpèntica, surrealista. També pel teatre de Junts, que ahir deia que votaria no "al 99%" i al final s'ha tornat a asseure amb el PSOE, a pactar amb ells i jugar a la governabilitat. Perquè això d'avui -digui el que digui Nogueras-, és fer política espanyola, encara que sigui passant per caixa.
En resum, benvinguts a una legislatura impossible, ingovernable. Pedro Sánchez ens ha acostumat a aguantar en moments inimaginables, a convertir la política en funambulisme, però ni el seu 'Manual de resistència' l'ajudarà davant d'aquest guió dels germans Marx.
Més notícies: