Junts va frenar fa només un mes una moció antiokupació per ser d''extrema dreta'
El partit es veu atrapat entre els seus complexos i la necessitat de girar a la dreta
Junts ha liderat la tramitació al Congrés dels Diputats d'una proposició de llei per fer fora els okupes en 48 hores. Els postconvergents han defensat com a justa aquesta reforma legislativa que vol reforçar la protecció dels propietaris. La seva proposta compta amb el suport de PSOE, PP, Vox i PNB, i amb l'oposició d'ERC, Bildu i Sumar.
Junts pren la bandera de la lluita contra l'okupació després de fer-ho amb la multireincidència o la immigració. Forma part de la seva estratègia de gir a la dreta per evitar la fuga de vots en ple tomb ideològic a Catalunya. Això els fa incórrer en flagrants contradiccions.

Junts es posa ara dur contra l'okupació, però fa només un mes va votar en contra d'una moció de Vox contra els okupes del Casino d'Albarrosa a Viladecans. No només això, sinó que a més va anomenar “extrema dreta” als autors de la moció. Junts ha votat en contra de diverses mesures i va bloquejar la llei antiokupes del PP que porta més d'un any paralitzada al Senat.
S'està evidenciant el doble raser del partit de Carles Puigdemont, reticent moltes vegades davant temes ideològics com la immigració o la seguretat. Junts continua sent un partit bipolar, amb un sector d'ordre i un altre que continua deixant-se arrossegar pel processisme woke.
Doble raser amb l'okupació
Fa un mes Vox va presentar a la comissió d'Interior del Parlament una moció per instar al desallotjament d'uns okupes a Viladecans. El Casino, que antany va ser lloc de reunió dels veïns, ara porta anys ocupat per delinqüents que fan la vida impossible als altres. Vox va demanar l'expulsió dels okupes i cedir l'edifici a l'ajuntament per a un ús social.
La proposta no va prosperar pel vot en contra, entre altres, de Junts. La diputada de Junts Mercè Esteve va justificar el seu vot en contra per "no donar la mà a l'extrema dreta que agafa la bandera de la seguretat per sembrar odi". En canvi, va destacar el paper del seu partit com a ariet d'una "ofensiva legal" per "recuperar els habitatges ocupats il·legalment".
El seu posicionament va destapar els complexos de Junts i la seva necessitat de rivalitzar amb el que anomenen "extrema dreta". La pròpia diputada ho va evidenciar en dir a Vox que "no ens facin propostes sobre okupació ni pretenguin donar-nos lliçons". És a dir, Junts vol tenir el monopoli de la lluita contra l'okupació, i quan no és així acusa els altres d'extrema dreta.
Bipolaritat a Junts
Junts també va bloquejar la llei antiokupes del PP al Congrés, i va votar en contra de la reforma de Vox per endurir les penes i agilitzar els desnonaments. PP i Vox sí que han donat suport a la tramitació de la seva proposta al Congrés, però retreuen la seva "hipocresia" amb aquest tema.
Però també cal destacar que existeix un sector dins de Junts més desacomplexat contra la delinqüència, la immigració il·legal i l'okupació. És un sector que prové sobretot del món local, alcaldes que s'enfronten diàriament al drama de les ocupacions i la inseguretat creixent. Són aquests alcaldes els qui van portar al Congrés la reforma del codi penal contra la multireincidència.
Aquest sector conviu amb una corrent esquerrana dins de Junts que en aquestes qüestions es veu més a prop d'ERC i la CUP que de PP i Vox. Això condemna Junts a una bipolaritat que li resta credibilitat quan vol marcar múscul en temes com l'okupació.
Més notícies: