Junts i ERC traslladen el pitjor del 'procés' al Congrés

Una de les pitjors conseqüències del Procés va ser la paràlisi institucional a Catalunya. El Parlament i el Govern van estar durant anys hipotecats pel conflicte nacional. Els partits processistes van imposar a més una nova forma de fer política basada en la negociació al límit, el xantatge i un revengisme que impedia el normal funcionament de la vida pública.

El Procés va acabar a Catalunya, però ERC i Junts han traslladat el pitjor del processisme al Congrés dels Diputats. Després d'un primer any de legislatura marcat per la tensió i la paràlisi legislativa, ERC i Junts deixen ara al Govern sense pressupostos per al 2025.

Amb els comptes ja fora de temps, els partits independentistes catalans han posat unes exigències inassumibles fins i tot per a Pedro Sánchez. La política de màxims d'ERC i Junts ha portat al Govern a renunciar a l'aprovació dels comptes per a aquest any. La qual cosa suposa un greu contratemps per a les inversions previstes per dur a terme les reformes legislatives.

En la pràctica això suposa més paràlisi institucional i menys capacitat per fer front als reptes en temps especialment turbulents. Però a més, evidencia les nefastes conseqüències de la decisió de Pedro Sánchez d'hipotecar el Govern d'Espanya amb el processisme.

L'interminable agonia de Pedro Sánchez

El processisme es va acostumar a les negociacions al límit i els acords 'històrics' d'última hora, i va normalitzar aquesta forma de fer política. Això està portant al Govern d'Espanya i al Congrés a un col·lapse perpetu. L'exemple ha estat la negociació dels pressupostos, que ha descarrilat per l'excés de confiança d'uns i la intransigència d'altres.

ERC i Junts s'han posat durs i han exigit el compliment dels acords per part del PSOE com a condició per donar llum verda. Però per a això haurien de negociar primer el sostre de despesa i ja estan fora de temps. A més, republicans i postconvergents haurien demanat un muntant d'inversions molt per sobre del que el Govern podria oferir.

La pròrroga dels pressupostos no posa en perill la legislatura. Però sí que allarga l'agonia del Govern, que haurà de seguir negociant peça per peça amb els independentistes. Una situació molt arriscada tenint en compte el fràgil equilibri del bloc d'investidura i la tensió creixent entre Podemos i Junts.

El PSOE i el PSC s'atenen al processisme

Pedro Sánchez segueix ara els mateixos passos que Salvador Illa a Catalunya. El President de la Generalitat ha hagut de renunciar també als pressupostos després del 'no' d'ERC per l'incompliment del finançament singular.

És la conseqüència de l'estratègia d'aliances del PSOE amb els independentistes per impedir que governi la dreta. Això ha permès a l'esquerra i als partits processistes sobreviure en plena debacle electoral. Però els socialistes estan pagant un preu molt alt, el de la paràlisi institucional que va portar Catalunya a la ruïna.

L'impossibilitat d'aprovar els pressupostos ha posat contra les cordes el pla de Salvador Illa per impulsar la "tercera transformació" de Catalunya. La crisi arriba ara al Congrés dels Diputats, on l'oposició ja es frega les mans.

El pitjor per al PSOE i el PSC és la sensació d'estar en mans contínuament dels capricis dels partits processistes. A curt i mitjà termini dificulta l'acció legislativa del Govern, i a llarg termini complica la recuperació electoral per seguir fent front a la dreta. ERC i Junts traslladen el pitjor del processisme a Madrid, i perpetuen la crisi del sanchisme.