
Junts 2.0, l'enèsim experiment fallit de Carles Puigdemont
Les últimes baixes demostren que el seu intent de reunificar el partit en l'últim congrés no ha funcionat
"
La dimissió col·lectiva d'un grup de militants de Junts ha evidenciat la greu crisi interna que travessa el partit de Carles Puigdemont. Anuncien que se'n van per la falta de transparència i de democràcia interna de l'organització. Acusen la direcció d'apartar aquells que critiquen la seva estratègia de pactes amb el PSOE, per seguir col·locant els seus afins i assegurar-se que res no canvia.
El comunicat de JuntsxJunts és dur i marca un punt d'inflexió en el declivi que fa temps que pateixen Puigdemont i el seu projecte.
Però no sorprèn. És la mateixa denúncia que fa temps que fan corrents internes del partit, i que ja van esquitxar Puigdemont al Consell de la República durant les seves negociacions amb el PSOE.

Va ser a l'agost de 2023, en plenes negociacions per la investidura de Pedro Sánchez, quan Puigdemont va proposar suprimir l'òrgan legislatiu del Consell. Encara que va adduir raons orgàniques, era clarament un intent d'evitar les crítiques internes i aplanar el camí per pactar amb els socialistes. Els membres de l'entitat van acusar Carles Puigdemont i Toni Comín d'haver perpetrat un cop autoritari.
Salvant les distàncies, Puigdemont va maniobrar també per fer-se amb el control absolut de Junts al Congrés de Calella, el passat mes d'octubre. Només es va presentar una llista, la seva, i es van retorçar tots els mecanismes interns per impedir qualsevol indici de dissidència. Sense anar més lluny, la corrent esquerrana i altres seccions locals van denunciar pressions i irregularitats del nucli puigdemontista.
La ficció del congrés de Calella
L'escissió impulsada ara per afiliats de base suposa un seriós desafiament per a Puigdemont i el seu intent de reunificar el moviment independentista sota el seu lideratge.
El congrés d'octubre havia de ser la pedra fundacional d'aquest nou projecte, però podria acabar sent el catalitzador del seu declivi. S'està demostrant que no va ser més que un intent de tancar en fals la crisi interna, imposant la unitat al mateix temps que es mantenia una diversitat de corrents fictícia.

Però els signants del comunicat assenyalen també la incompatibilitat de l'actual projecte de Junts amb les aspiracions independentistes de les seves bases. Malgrat que la cúpula, amb Puigdemont al capdavant, continua apel·lant a l'esperit de l'1-O, les seves pròpies bases ja no els creuen. I l'escissió materialitzada ara amenaça amb augmentar la sagnia de baixes i de fugues cap a Aliança Catalana.
La sensació és que l'estratègia de pactes a Madrid pot acabar arrossegant Junts pels mateixos camins que ERC. La qual cosa beneficiaria clarament Sílvia Orriols, el creixement de la qual es nodreix precisament del fracàs processista i la frustració que deixa darrere seu.
En tot cas, aquest últim contratemps apuntala enèsim fracàs de Puigdemont, que no aixeca cap des de la proclamació fallida de la independència el 27 d'octubre de 2017.
Experiments fallits de recuperar el poder
El primer experiment fallit de Carles Puigdemont va ser precisament el de l'1-O. Si el Procés havia estat un intent de l'elit convergent de recuperar el seu poder després de la crisi social de 2008-2012, l'1-O havia de ser la culminació d'aquell procés. Després de fer un pas al costat Artur Mas, Puigdemont semblava el líder messiànic ideal per conduir les masses a la materialització del somni de la llibertat nacional.
La suspensió de la independència va evidenciar que tot havia estat una gran estafa, i va obrir una nova etapa de rivalitat entre l'elit processista. La unió d'ERC i Junts sota el lideratge de Puigdemont va saltar pels aires. Els líders processistes, Puigdemont inclòs, van mantenir durant un cert temps el seu prestigi gràcies a l'èpica de l'exili i la presó.
Però Carles Puigdemont havia perdut la unitat, i després dels pactes d'ERC amb el PSOE va intentar resarcir-se com a president legítim de l'1-O. El segon experiment fallit va ser el Consell de la República, amb el qual va intentar reagrupar els desnonats d'ERC. La crisi d'entitats com l'ANC i el cop perpetrat per Puigdemont i Comín van accelerar l'allau de baixes del Consell.
La crisi electoral de Junts i el fracàs del Consell el van portar a idear un nou experiment. Reconduir el partit en un gran moviment que agrupés tot l'independentisme sota el seu lideratge.
La primera prova de foc van ser les eleccions catalanes de maig de 2024, en les quals Junts va concórrer amb la marca Puigdemont x Catalunya.
Junts 2.0 tampoc funciona
Després de perdre el cara a cara contra Salvador Illa, va accelerar el congrés nacional per culminar la reunificació del partit i rellançar el seu projecte. Van vendre el congrés com l'inici d'un nou moviment que havia d'agrupar totes les sensibilitats de l'independentisme. En realitat va ser una maniobra de Carles Puigdemont i els seus afins per acabar amb les corrents internes que havien debilitat el partit.

En aquell congrés es va apartar els borrasistes però es va mantenir la presència de corrents com l'esquerrana, per donar una ficció de transversalitat.
En realitat, les decisions les continua prenent Carles Puigdemont, que no obstant això cada vegada té més detractors interns. Alguns perquè pensen que està sacrificant l'esperit de l'1-O, altres perquè creuen que la seva estratègia erràtica porta l'espai cap al desastre.
La ruptura anunciada ara per un grup de militants assenyala el fracàs de Junts 2.0, l'enèsim intent de Puigdemont per fer-se amb el control absolut de l'independentisme. Seguir sostenint Pedro Sánchez li permetrà mantenir cadires i prebendes a Madrid. Però les conseqüències a Catalunya poden acabar sent terribles i ja s'estan començant a notar.
Més notícies: