@JuntsXCat Junts, ara contra el CEO pel seu enfonsament a les enquestes
Junts culpa l'àrbitre i s'inventa una 'Operació Enquesta' per maquillar el fet que la seva estratègia és un fracàs
Junts torna a carregar contra el CEO després de l’últim baròmetre que situa el partit en un empat tècnic amb AC. El malestar intern és notable i ha desembocat en una acusació explícita. “Hi ha una Operació Enquesta”, diuen des del partit, convençuts que el sondeig està esbiaixat i que la seva davallada no respon a la realitat de l’electorat.
El vicepresident i portaveu de Junts, Josep Rius, va reforçar aquest missatge després de l’executiva de dilluns. Segons ell, les enquestes del CEO “mai han encertat” amb Junts i sempre han jugat “a la contra”. El dirigent va insistir que el partit “desmentirà les enquestes a les urnes, com sempre”, rebutjant qualsevol lectura demoscòpica que no coincideixi amb la narrativa interna.
La direcció de Junts no ha jugat bé | @JuntsXCat
Dirigents del partit diuen haver analitzat la fitxa tècnica del sondeig i assenyalen diversos elements que consideren “inversemblants”. Entre ells, la mida de la mostra en diferents territoris o l’estimació que fins a 670.000 votants canviarien el seu vot respecte al 2024.
Un altre punt que Junts titlla d’increïble és el suposat milió i mig d’abstencionistes que, segons el CEO, es mobilitzarien ara. Per a Junts, aquestes dades són la prova d’una “cuina” dirigida a reforçar un determinat relat polític. És a dir, un en què Junts perd pes i s’amplia la distància respecte al PSC.
Un diagnòstic incòmode per a Junts
Que Junts perd pes i que, de rebot, el més beneficiat és el PSC és una realitat que a E-Notícies s’ha explicat. Ara bé, no es tracta de cap relat cuinat o “operació enquesta”, sinó de les males decisions estratègiques de Junts. I és que, de fons, el que hi ha aquí és la factura d’una estratègia nefasta i que ningú al partit denuncia explícitament.
El PSC es beneficia del col·lapse de Junts | Europa Press
Crida especialment l’atenció que a Junts li sorprengui l’alt nombre d’abstencionistes. En les passades eleccions ja era evident que l’abstencionisme va ser la força més rellevant i que va donar l’èxit al PSC. Després del fracàs de la dècada processista, si alguna cosa hi havia a l’ambient era desafecció, la primera traducció de la qual és l’abstencionisme. A més, en el cas de Junts, semblen fer mèrits per guanyar-se el descrèdit amb la llista de suposats farols i ruptures amb el PSOE.
En qualsevol cas, la situació no suposa cap novetat. Tots els partits que estan en retrocés tendeixen a denunciar fantasmes i “operacions” quan els sondejos són dolents. Com també s’ha defensat a E-Notícies, les pròximes eleccions municipals seran la clau per conèixer la magnitud del canvi polític.
Més notícies: