Primer pla d'Oriol Junqueras mirant a terra amb cara de circumstàncies
POLÍTICA

El significatiu silenci d'Oriol Junqueras i les eleccions

Junqueras no diu res sobre la cada vegada més morbosa qüestió de si disputarà la reelecció al president Aragonès

La portaveu de la Generalitat, Patrícia Plaja, va evitar confirmar a e-notícies si Aragonès tenia pensat presentar-se a la reelecció com a president . El fantasma de Junqueras recorre el palau de la Generalitat i, sobretot, el partit. Ara com ara, el màrtir d'ERC guarda un silenci eloqüent sobre l'assumpte: i això ja deixa de ser tabú als mitjans.

Junqueras calla i Aragonès també

Ja fa un mes que e-notícies parla sobre que alguna cosa està passant a ERC. El motiu per fer-ho era evident: la llei d'amnistia, és a dir, la tornada de Junqueras a l'espectacle. Fins i tot Toni Soler ho va deixar caure a les seves columnes de l'ARA, dient que hi havia dubtes 'sobre la candidatura d'Aragonès'.

El mapa del camp de batalla és aquest: Aragonès tenia una posició elevada perquè Junqueras era fora de joc i que ara pot perdre. Perquè, amb l'amnistia en marxa, l'inquilí de la Generalitat comença a sentir els tambors del rival. Per la seva banda, Junqueras parla sense dir res, és a dir, que vol tornar a l'arena sense donar pistes de quan ho farà.

Muntatge amb els líders d'ERC Oriol Junqueras i Pere Aragonès

I és que a Aragonès li pinten bastos. El seu impacte mediàtic és escàs, va ser designat pel dit empresonat de Junqueras i no té el segell amb denominació d'origen de màrtir. Amb tot això, la possibilitat que el seu partit li fes el llit era molt alta: però la fortuna li va posar una arma a la mà al molt honorable .

La Generalitat assegura que no avançaran les eleccions

L'arma no és cap altra que avançar les eleccions: si ho fes, el president podria esgotar l'avantatge estratègic que li dona la inhabilitació a Junqueras. Però aquesta operació no és fàcil perquè és massa evident i, ara com ara, asseguren que les eleccions seran quan toqui. Fa falta un pretext que justifiqui l'avenç i això no és altre que els pressupostos.

Sense pressupostos, el president Aragonès tindria l'excusa perfecta per avançar les eleccions. N'hi ha prou amb alguns informes negatius sobre el Hard Rock i que el PSC deixi de ser simpàtic perquè els altaveus d'ERC comencin a parlar del tema. Però la situació ideal seria que l'amnistia es demorés tant que no fes ni falta ni avançar les eleccions.

Salvador Illa, en un segon pla, mira atentament Pere Aragonès, en primer pla, mentre aquest parla des del seu escó al Parlament

En resum, que Pere Aragonès ha de pensar bé la jugada. Però els que ja comencen a comentar-la són els mitjans: avui mateix, per exemple, la subdirectora de La Vanguardia obria el meló de manera oficial. I ho feia en un article amb un d'aquells títols jesuítics que caracteritzen La Vanguardia: 'Puigdemont i Junqueras ¿candidats?'.

El cas és que la maniobra està massa a la vista per ignorar-la. Així, cal esperar que, a poc a poc, se li vagin plantejant preguntes sobre aquest assumpte a l'actual Govern. Si hi ha sort, començaran a respondre-les.